Patrimoni de Lleida

Restaurar el patrimoni és recordar i tenir en compte el passat, però també és un pas imprescindible per encarar el futur. Conservar i preservar els nostres espais més emblemàtics és necessari per saber-nos explicar i entendre d’on venim, però també per relatar les nostres particularitats i les nostres singularitats a tots i totes aquells que, de la mateixa manera que nosaltres fem quan tenim l’ocasió de visitar altres llocs, tenen curiositat per la nostra història i per eixamplar el seu bagatge. El patrimoni és identitat.

Aquesta setmana hem presentat un projecte que, per la seva singularitat, ens fa especial il·lusió. Parlo de la restauració de la Torre de Moradilla, al capdamunt del tossal que porta el mateix nom. Va formar part de la línia militar de telegrafia òptica durant la Guerra dels Matiners a mitjan segle XIX. Com a curiositat, queda més alta que La Suda, el següent i últim punt de comunicació entre Barcelona i Lleida. És apreciable des de la carretera LL-11, al límit ja amb els Alamús. Els treballs que farem a la torre els està planificant l’arquitecta municipal Imma Castelló amb tota la sensibilitat perquè hauran d’implicar la consolidació estructural de les restes construint una mena de caixa interior, al voltant de la qual es reconstruiran part dels murs que van patir despreniments utilitzant les mateixes pedres. La nova estructura es farà amb un material de peces de terra crua premsada que es produeix al Segrià mateix. Antic i modern podran diferenciar-se però quedaran perfectament compenetrats. Així recuperarem aquest símbol que, d’alguna manera, compartim amb els Alamús i, a la vegada, n’adequarem els accessos i l’incorporarem al relat patrimonial de Lleida. N’han passat moltes, de coses, durant dos mil anys en aquest tossal, que compta amb assentaments arqueològics des de l’Edat de Bronze i va ser un punt estratègic cotitzat durant mil·lennis pels nostres avantpassats.

Com us deia, les comunicacions que arribaven a la Torre de Moradilla s’enviaven o es rebien des del Turó de la Seu Vella. I precisament allà, avancen les actuacions de reparació i restauració de les cobertes del claustre que finança el govern d’Espanya. A continuació, es reforçaran les columnes i l’estructura. A la tardor, si tot va com està previst, enllestirem la consolidació de les muralles del Baluard del Rei i de la Llengua de Serp. I va endavant la redacció del Pla de Muralles, amb el suport de la Generalitat, que ens servirà per concretar actuacions i observar amb previsió els moviments del terreny per evitar possibles despreniments.

Als peus del turó de la Seu Vella, a la Cuirassa, treballem en la consolidació i restauració per tal que es visualitzin les restes de la Casa del Pogrom, la residència d’una pròspera família jueva, que va ser incendiada en els fets de 1391. La novetat més important ha estat la troballa de la mitja volta que suportava l’escala que conduïa al pis superior. Hem recuperat també un capitell, un gran tambor cilíndric i restes del que sembla ser un finestral o una galeria amb arcs. Quan acabem, actualitzarem la història de la casa del Pogrom.

I ja que parlem d’espais emblemàtics, vull explicar-vos com avancem en la recuperació de la centralitat dels Camps Elisis. L’arquitecte municipal Jaume Terés treballa en la redacció del projecte per tal d’adequar el xalet noucentista. El coneixeu bé, és un edifici singular, a la vora de la glorieta. I, recuperant l’esperit de l’època en què va ser concebut, el convertirem en un espai per al lleure i la lectura. Estic convençut que hi compartirem estones.

Amb tot plegat, no em digueu que no us crida l’atenció la quantitat d’històries que tenim per explicar en aquesta capital. Us animo a satisfer la curiositat fent el turista per casa, per Lleida.