El vici de l’ociositat

El que tenim al davant és la perspectiva d’una societat de treballadors sense treball, és a dir, privats de l’única activitat que els resta. No es pot imaginar res de pitjor.” Pot semblar irònic reproduir aquestes frases, publicades fa 67 anys a La condició humana, de Hannah Arendt, dos dies abans del retorn a la feina de milions de treballadors. Demà passat és dilluns, com diuen tots els pessimistes cada dissabte. Però, a més, aquest dilluns és 1 de setembre!

Ja dono per fet que Arendt no tenia raó, si el que pretenia és parlar del futur immediat, però és que l’any 1958 les màquines, imprescindibles per a la producció industrial, encara no substituïen gairebé completament els obrers de les fàbriques: Les peces de les carrosseries eren soldades per professionals, els telers eren atesos per obrers del tèxtil, etc. I, és clar, era difícil imaginar el dia que els robots industrials farien tota la feina, que hi hauria automòbils que conduirien sols o que la intel·ligència artificial substituiria soldats al camp de batalla, faria innecessaris els novel·listes, els pares que fan els treballs acadèmics dels fills i, en general, ens estalviaria a tots la funesta i mal pagada mania de pensar. Avui dia el mot d’ordre és “que treballin les màquines, que pensi la Intel·ligència Artificial!”

Tornant al nostre tema, abans, entre els grecs i els romans, i en la mesura que el sistema ho permetia, només treballaven els esclaus. Fou aleshores que el treball va adquirir tan mala anomenada que els romans el van batejar amb el nom d’un instrument de tortura, el “tripalium”. Ja sé que és més conegut un “bipalium”, d’usos similars, amb el nom de “creu”, però és evident que un i altre suggereixen patiment. La mala fama del treball dura encara, per això Marx va dir que al paradís comunista els obrers ja no haurien de treballar. En realitat, Marx, que havia definit l’ésser humà com “ésser que produeix els seus mitjans de subsistència”, això és, treballant, el que volia dir és que amb el Comunisme desapareixeria l’explotació, allò que tu treballes i els beneficis són per a l’amo. Sigui com sigui, a mi m’havien dit que l’ociositat era la mare de tots els vicis; ara sovint penso que el vici és el treball. No em facin cas, dilluns, Sant Tornem-hi!