Matar la gallina
La gallina dels ous d’or, vull dir. Ja saben quin nom té: Catalunya. Han passat ja quaranta-un anys des que Ramon Trias Fargas va publicar l’obra Narració d’una asfíxia premeditada i les seves tesis no han fet més que confirmar-se un cop i un altre. L’actual episodi, llargament anunciat, de col·lapse del sistema de Rodalies, no és més que el darrer esgarip després d’una llarga sèrie de laments, gemecs i xiscles emesos pels soferts habitants del país.
Al llibre, Trias hi analitzava, partint de l’encertada metàfora del títol, com el finançament de la Generalitat era molt insuficient per a les necessitats del país, i com les concessions i competències pactades aleshores: educació, sanitat, infraestructures, totes elles molt costoses, no es podien assumir perquè els insuficients recursos que es rebien generaven necessàriament un greu dèficit estructural. Per això, la seva tesi era que aquest ofec econòmic no era (no és) un error de càlcul sinó una “estratègia premeditada”, una voluntat política de limitar el desenvolupament de Catalunya en tots els aspectes i mantenir-la submisa i econòmicament dependent de la fluctuant voluntat de l’Estat de mantenir-la amb vida, i de donar-li oxigen cada cop que l’ofec amenaçava mort per asfíxia (aquí es veu la precisió de l’analogia). No cal entrar aquí en l’anàlisi dels instruments d’aquest ofegament: pressupostos, limitació de la capacitat normativa, i quan no, preeminència de la normativa estatal, retard en transferències, restricció de les inversions, espoli fiscal, etc.
És evident que tan bon punt aprovada la Constitució, l’Estat es va penedir d’haver concedit cap mena d’autonomia a Catalunya. No la podia abolir formalment però ho va fer materialment a través d’un complex sistema de poder indirecte en circumstàncies “normals” i directe en les excepcionals (155 garrotades). Abans, el poder dels estats s’exercia a través de la força, militar sempre, en el cas d’España; però ara es fa a través d’instruments tècnics vestits de neutralitat administrativa (per això cal amagar les balances fiscals), molt més difícils de combatre pels sotmesos perquè la burocràcia és una hidra de molts caps però sense cor. Mentrestant, la gallina, exsangüe, agonitza lentament alhora que diu No.
