Carta sobre l’humanisme
Els textos que llegim són sempre un mirall. Bona part del que hi trobem ho posem nosaltres mateixos en forma de prejudicis, preferències i interessos; és clar, i també, de lectures esbiaixades o en diagonal. La primera encíclica del nou Papa Lleó XIV no s’escapa d’aquest destí. Alguns articulistes han dit que defensa el “caràcter natural” de la propietat privada, quan al text diu el contrari: “La tradició cristiana mai no ha reconegut com a absolut o intocable el dret a la propietat privada”, i aquí cita el papa anterior; altres hi han vist una afinitat especial amb l’autor d’El senyor dels anells, que era catòlic, perquè cita una frase de Gandalf... En fi, cadascú hi veu el que vol.
He tingut la paciència (anava a dir “santa” però això no toca en un ateu recalcitrant) de llegir-me tant l’encíclica Magnifica humanitas de l’actual, com Rerum novarum, en la qual s’inspira, redactada per seu mentor en esperit Lleó XIII i hi veig un home que, com molts altres filòsofs del segle XX, com Horkheimer, Heidegger, Habermas, Jonas, i, més recentment Byung-Chul-Han, reflexiona des de la preocupació i l’angoixa sobre els reptes que la tecnologia planteja a la humanitat. Aquí tecnologia vol dir instrument del capitalisme avançat no solament per incrementar la producció, sinó també per controlar i sotmetre la humanitat actual, idòlatra de la nova fe: la ciència i la tècnica com a models de racionalitat i eficàcia. I aquí i ara, la Intel·ligència Artificial com a epítom de tot plegat. ¿Què suposa ser humà en l’època de les màquines “intel·ligents”? Unes màquines a les quals confiem la diagnosi de les nostres malalties, a qui confessem els secrets del cor, amb qui ens aconsellem, de qui ens refiem com si fossin oracles? Unes màquines que, alhora, gràcies a uns algorismes que els hem proporcionat, decideixen objectius de guerra, planifiquen i executen operacions borsàries, i ens identifiquen pel carrer, a major glòria de la policia de les dictadures.
Però, com diu, i diu bé Lleó XIV, aquesta tecnologia, això que apareix com un “instrument” “...no és la solució als problemes de la humanitat, com tampoc no és un mal en sí; però concretament no és neutral, perquè pren el rostre de qui la concep, la finança, la regula i la fa servir”.
