(Con) Sagrada Família
Que el Papa parli o no en català en la seva visita a Catalunya per inaugurar la Sagrada Família és un acte polític. També ho és que el govern de la Generalitat pagui part de les despeses d’un acte religiós privat de l’entitat jurídica Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família vinculada, com no, a l’Arquebisbat de Barcelona, que és qui ingressa i gestiona els diners provinents de les entrades per visites turístiques.
He dit que el Papa parli o no en català durant un acte religiós singular a Catalunya és un acte polític, i ara afegeixo que també és un acte religiós. M’explico: el Concili Vaticà II (1962-65) diu, a la Constitució “Sacrosantum Concilium”, 36.1 que “s’ha de mantenir l’ús de la llengua llatina en els ritus llatins, llevat de dret particular”. El “dret particular” o ius particulare en el llatí original, fa referència a les lleis, privilegis i costums que s’apliquen només a un territori específic o a una comunitat concreta, com ara Catalunya. I al 36.2 diu que “Essent, tanmateix, l’ús de la llengua vulgar molt útil per al poble (...) en la Missa (...) se li podrà donar cabuda (...). Aquests textos, més que no pas una ordre explícita d’inculturació religiosa, van permetre a l’Església Catalana d’aleshores iniciar les misses en català, tenint en contra la dictadura “nacionalcatòlica” de Franco, que ho veia com una maniobra separatista, i tenint en contra també la consagrada reticència de la Conf. Epis. Espanyola que duia el dictador “sota pal·li”. Ja saben, és l’època de l’Abad Escarré: “Espanya no té un règim cristià, sinó un estat que no obeeix els principis evangèlics”, que el van obligar a exiliar-se; també ho és de la petició “Volem bisbes catalans” i també de l’encíclica de Joan XXIII Pacem in terris que als seus apartats 95 i 96, qualifica de greu violació de la justícia qualsevol intent de reprimir les minories i advoca per la protecció activa dels seus valors humans, llengua i tradicions.
Així doncs, i atès que l’ús de la llengua litúrgica en cada territori ve sancionat per les autoritats religioses del lloc, sostinc que quan l’arquebisbe Omella diu que “Les queixes, al Papa”, tot espolsant-se la responsabilitat per la polèmica lingüística, és un reconsagrat mentider.
