SEGRE
Decreixement

DecreixementSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Venim d’una crisi sanitària i tenim més a prop que lluny una crisi, potser catàstrofe, climàtica. Arrosseguem una crisi econòmica que complica als joves l’entrada al món laboral. Amb un índex d’atur que supera el 30% i que és el més alt de la Unió Europea.

Els joves que estudien, i els que no, tots ells altament digitalitzats, no saben on acabaran treballant, job hopping. Tot i que el mercat laboral necessita urgentment graduats en formació professional. Si s’emancipen de mitjana als 30, vol dir que fins que no tenen fills ja ens n’anem cap als 35 o més, això comporta un decreixement demogràfic segur.

Per primer cop, la Xina ja no creix en població malgrat que encara ho farà el continent africà. Cap al 2050, s’estima certa estabilitat poblacional, amb uns 9800 milions d’habitants al planeta. David Wallace-Wells en el seu llibre El planeta inhòspit.

La vida després de l’escalfament escriu literalment: “Caldria confiar a revertir el canvi climàtic, però és impossible.” Aquest novembre passat a la COP27 (Conferència sobre el Canvi Climàtic) celebrada a Xarm el-Xeikh, i ja en portem 27!, no es parlava tan sols de decréixer en emissions de CO2 a l’atmosfera, sinó de com establir i posar en funcionament fons de pèrdues i danys per a les nacions més vulnerables davant la crisi climàtica. Així doncs, parlaven de l’augment del nivell del mar i dels milions de refugiats climàtics que vindran de l’hemisferi sud. Ja he comentat que la població africana continua creixent.

Fa uns dies, en una jornada a la UdL sobre els Efectes del canvi climàtic sobre l’agricultura, el catedràtic de Física de la Universitat d’Alcalà de Henares Antonio Ruiz de Elvira, responia afirmativament a la pregunta de si tornaria a gelar aquest març. El clima ja ha canviat amb un augment de temperatura que no es veia en milions d’anys.A voltes, amb l’agricultura i amb la seguretat cartesiana que si no hi ha productors no hi ha aliments, caldrà canviar la manera com i què produïm. Amb la certesa que el 50% d’europeus preferim consumir més sa i de proximitat, també caldrà decréixer amb accions reals per canviar el sistema econòmic i ecològic.

Entre tots transformar i fer les coses d’una manera nova, diferent. Sabem que per produir aliments bàsicament necessitem dues coses: aigua i energia. Precisament els números 6 (Aigua neta i sanejament) i 7 (Energia assequible i no contaminant) dels Objectius de Desenvolupament Sostenible segons l’ONU per al 2030.

Ser eficients i reaprofitar més l’aigua i ser consumidors i generadors d’energia, alhora prosumers o consumidors actius, agregadors d’energia dins d’una comunitat energètica mancomunada.Decréixer aprofitant els residus per a produir nous aliments, biomaterials, biocarburants i bioenergia amb recursos biològics renovables i locals. Sabíeu, per exemple, que la biomassa agrícola conté cel·lulosa i que amb aquesta cel·lulosa es poden fabricar des d’envasos a plàstics biodegradables fins a pantalles d’ordinador? Només a la comarca del Segrià podem obtenir més de 40.000 tones d’acetat de cel·lulosa amb un valor de mercat de 131 milions d’euros. Al nord d’Europa, aquest tipus d’indústria està molt implantada.

De fet, les bosses biodegradables que utilitzem per fer la recollida selectiva prevenen d’indústries d’Alemanya i Itàlia que fabriquen aquests materials amb pells de patata o canyots de panís. Biomassa agrícola provinent de podes i arrancades, de la sansa que s’obté en l’elaboració de l’oli, del bagàs que es genera en la producció de cerveses, de les dejeccions ramaderes, etc., i que fins ara comporta una despesa pel productor en la gestió del mal anomenat residu. En total, a Catalunya podem mobilitzar cada any 15 milions de tones d’aquest tipus de residus, més de la meitat dels quals a la demarcació de Lleida.

Nous sistemes logístics permetran recollir-los en origen, optimitzar instal·lacions infrautilitzades, emmagatzemar-los i pretractar-los com a primera matèria per a futures bioindústries i noves oportunitats laborals. Però el més important de tot és que el propietari d’aquests recurs, prengui consciència que precisament és un recurs i no un residu i que el productor deixarà de pagar i fins i tot arribar a cobrar per aquests recurs. Bioeconomia.

tracking