Conversa amb Justo Sotelo

El novel·lista i professor de la Complutense de Madrid Justo Sotelo presentarà divendres a les 12.30 h a la Universitat de Lleida (sala de juntes del 2n pis de la facultat de Lletres) el seu últim llibre, ‘Un hombre que se parecía a Al Pacino’.

El divendres 26 d’abril podrem compartir una estona amb Justo Sotelo al Rectorat de la Universitat de Lleida, on ens parlarà del seu darrer llibre1.L’últim volum de l’escriptor Justo Sotelo és una obra singular, plena d’evocacions, de records i de suggeriments. Una obra feta de fragments, de microrelats que neixen mentre l’autor pren una tassa de cafè com Proust prenia la seva til·la acompanyada d’una magdalena. De l’aroma del cafè, del seu gust amarg, de la seva escalfor afloren els records i les sensacions. La memòria afectiva esclata i l’escriptor copsa les seves emissions traduint-les en paraules que descobreixen per nosaltres tot un món, tota una vida, la seva..., la d’un home que s’assembla, com diu el títol, a Al Pacino. A Justo Sotelo li agrada jugar amb les comparacions, ho fa amb facilitat, amb elegància. Aquestes comparacions manifesten el caràcter de l’escriptor. Un home sensible, enamorat de la vida, enamorat de l’amor i sobretot enamorat de l’escriptura. L’escriptura que és per a ell una manera de viure, una manera de gaudir de l’existència, una manera de dir-li a l’altre que l’estima oferint-li la creació com el més exquisit regal.Però la literatura que emergeix del cafè matinal no va sola, l’acompanyen la filosofia, el cinema, la música, l’art, o millor les arts, totes les arts en general.. Un panorama colpidor desfila davant dels nostres ulls. Un panorama que té un espai privilegiat: la ciutat de Madrid. Un Madrid on la barreja d’art i de quotidianitat es fa palesa en cada un dels fragments que constitueixen el llibre: la Casa de Campo, el Retiro, la Gran Vía, Atocha, la Plaza de Colón, Moncloa i tants i tants altres llocs que viuen entre les pàgines com a Manhattan a Madrid. Tenim present sempre un referent mític: el París artístic i bohemi, el París dels nostres somnis. En el pròleg Sotelo ens diu: “Sabemos que el cine inventó la Ciudad de París y que antes lo hicieron los pintores y los bohemios”2. L’artista és l’inventor de la vida amb la seva creació i, com pensava Flaubert, la creació és vida. A l’espai correspon el temps. El temps es divideix en quatre estacions: Estiu, Primavera, Hivern i Tardor, en una particular divisió de l’autor. Cada estació li aporta el seu encant i les seves particularitats i marca el pas del temps amb escenes de la vida de cada dia il·luminades pel record, per les lectures, per l’amistat i l’amor. El filo de la navaja és la seva pel·lícula de referència, evocada al començament del llibre (la il·lustració ja n’és un fotograma). Amb el seu bagatge, tot el que Larry Darrell posseeix per acceptar el destí i derrotar els problemes que li presenta l’existència: el seu afany de coneixement i la seva bondat, afronta el recorregut per l’itinerari creatiu. Emprèn aquest camí perquè se sent en harmonia amb el món i l’acompanya la música de Mahler, músic icònic que sempre està al seu costat, i perquè han existit persones com Homer, Dante, Shakespeare, Kant, Goethe, Nietzsche o Bach, Mozart, Beethoven, Wagner i Tarkovski i també Bergman, Ford, Hitchcock, Rohmer, Erice i Allen. Tots ells han contribuït al seu tarannà, tots ells li han donat raons per ser lliure i per dedicar-se a la creació. Els temes són diferents i atractius: Balbín i La Clave, El hombre de moda de Fernando Méndez-Leite, Zorba el Griego de Ninos Kazantzakis amb música de Theodorakis, Anouk Aimée i Alfonso Sánchez, Cyrano de Bergerac, Ingmar Bergman, Casablanca i Rick Blaine, Galdós i Pardo Bazán, Carta a una desconocida de Stefan Zweig, Pedro Iturralde i Las hojas muertas, La Gaviota de Txékhov o Mahler i Bernstein entre molts d’altres. Tots ells són parts de la biografia de Justo Sotelo, perquè ell només tracta allò que de manera directa o indirecta té relació amb ell i la seva manera de veure la vida i la seva complexitat. Llibre, el seu, ple d’experiències vitals, ple d’amor i de joia, d’ensenyaments i de reflexions. Llibre per ser llegit amb calma, a estones, per gaudir-lo, per meditar-lo, per aprendre el sentit de la felicitat i del benestar. Llibre de l’amic i de l’amant.