Donald Trump pot fer gran Europa

La frase és de l’interessant exprimer ministre italià Enrico Letta: “Trump pot fer gran Europa.” O sigui, que en comptes del MAGA (Make America Great Again), que és l’eslògan motor del president, doncs MEGA (Make Europe Great Again). Les últimes jornades han estat molt tenses a la Casa Blanca amb baralles internes, gairebé al límit d’agressions, sempre amb Elon Musk en el centre, fins al punt de forçar la seua sortida perquè la cotització de la seua empresa Tesla s’esfondrava. El Fons Monetari Internacional ha rebaixat al 2,8% la previsió global de creixement. Quin èxit. Altres països pateixen més, cert, com Mèxic. La Xina, impertèrrita, mostra la faç més rígida quan aprecia que Trump retalla amenaces aranzelàries prèvies perquè les borses cauen i això envalenteix Xi Jinping.

El professor Manuel Castells ha publicat un valent article que hauria d’esgarrifar l’entorn de Trump. “L’autodestrucció dels Estats Units” es refereix a la voladura dels tres pilars sobre els quals aquest país es va fer “gran”, a saber, la seua capacitat tecnològica i científica, el seu poder militar i la immigració. El que determina el poder militar és la capacitat tecnològica que, al seu torn, depèn de la investigació. La guerrilla trumpiana tallant subvencions de les Universitats és en la base d’una possible fuga de científics. Afirma Castells que “la immigració sempre ha estat als Estats Units un motor de creixement no només quantitativament, sinó qualitativament”. Pensem que el 40% dels enginyers de Sillicon Valley són estrangers. Per tant, “la destrucció del sistema universitari i el tancament de la immigració ataquen elements essencials d’aquesta base de poder”. Potser Trump pressiona les universitats perquè allà es cou una oposició al seu autoritarisme. Conclou Castells: “Recordin que els Estats Units van perdre la guerra del Vietnam als seus propis campus universitaris”.

Mentrestant, Europa, i el món, ploren la pèrdua del gran Papa Francesc. Desapareix un soldat contra la degradació mediambiental i un reformador discret de l’Església Catòlica. La gran incertesa és qui el substituirà.

El vicepresident Vance va ser l’últim mandatari a reunir-se amb Francesc. Què l’hi diria, que al cap de poques hores el Papa ens deixava? Cap l’especulació sobre un gran disgust papal; com en la sobtada mort de la reina Elisabet d’Anglaterra, que va escoltar l’esbojarrat pla de la nova primera ministra Liz Truss i va morir hores després. En els dos casos els difunts eren grans i malalts. Tan cert com que la causalitat es repeteix.