Resposta de la doctora María Gómez a Alberto Velasco

Resposta a l’article Les expertes de Sixena, publicat a SEGRE per Alberto Velasco el 6 de juny del 2025.

A) Velasco diu sobre la meua personalitat: “Peculiar i estrambòtica.” Amb aquestes paraules gratuïtes i desqualificants en si mateixes, es retrata el Sr. Velasco a si mateix, demostrant una falta d’educació i una manca d’arguments per intentar denigrar sense èxit la meua professionalitat i el rigor en la meua feina i vida personal, intentant desacreditar-me amb falsedats davant del seu públic.

B) Velasco continua dient: “...Amb un currículum escàs de publicacions i farcit de buits que es va despenjar amb una esbojarrada teoria que negava que les pintures de la Sala Capitular del Monestir de Sixena fossin cremades durant la Guerra Civil Espanyola.” Parla del meu currículum amb desmesurat atreviment i desconeixent o ignorant deliberadament les meues publicacions. També parla de “buits” que no concreta.

El Sr. Velasco, per ignorància o imperdonable negligència, desconeix el meu ampli currículum que demostra que, en l’actualitat, es podria dir que soc segurament la major experta a Espanya sobre pintura mural cremada, i n’hi ha prou amb sortir a veure tant els meus treballs de restauració com els meus treballs acadèmics sobre això:

- 33 anys dirigint el Laboratori d’Anàlisi d’Obres d’Art de la Universitat de València (puc entregar les dades que es requereixin).

- Vaig ser requerida per informar en l’incendi de la Catedral de Notre-Dame (París) mitjançant la rectora de la Universitat de València i el Ministeri de Cultura de França.

- Diversos llibres (6) com a autora, articles en altres llibres en col·laboració, publicacions en revistes especialitzades, ponències a congressos estatals i estrangers.

El Sr. Velasco s’hauria d’informar millor estudiant a fons la documentació de la investigació sobre les pintures murals de la Sala Capitular del Reial Monestir de Sixena, que demostra que no es van cremar ni per indici:

C) I acaba el Sr. Velasco amb aquesta última frase: “Deia que van ser destruïdes deliberadament per Josep Gudiol el 1936 per emportar-se-les a Barcelona provant de convertir així l’heroi que les va salvar en el malvat que les va trinxar.”

Continuo instant el Sr. Velasco que s’informi abans de llançar crítiques. Els documents i imatges que demostren que no es van cremar són rotunds i inequívocs. Així que Gudiol va causar tremends danys a l’edifici (sostrada i sala del tresor –arxiu que era a sobre de l’Aula Capitular–); igualment, el teginat va desaparèixer i les pintures les va arrancar sense que patissin calor de cap tipus, és a dir, no hi havia cap traça de fum sobre elles. En fi, no explicaré el que ja es coneix àmpliament, però alguns detalls molt breus hauria de conèixer i consultar, Sr. Velasco.

- Les arrancades de Gudiol van ser deficients i nocives per a les pintures murals.

- Els rotllos de pintura mural arrancada (que pesen bastant cadascun) es van amuntegar uns a sobre d’altres al camió de trasllat a Barcelona, amb la qual cosa, els estrats de pintura van arribar molt despresos i pulverulents.

- Gudiol va intentar restaurar les pintures mitjançant tècniques inapropiades (cues de conill, cera d’abelles i goma laca amb planxaments). D’allà el seu enfosquiment a causa de la fotooxidació dels lligaments que va introduir al morter del fresc. Irreversible. Les pintures es continuaran enfosquint gradualment amb el temps. Desastre absolut i pèrdua de qualitats essencials de les més boniques pintures del romànic aragonès i d’Espanya.

- Les pintures van estar molts anys en situació de semiabandó al MNAC, amuntegades i entre excrements de coloms (documentat).