Fum, fum, fum

Els incendis eren lluny, a una setantena de quilòmetres, però aquesta vegada la fumera va arribar fins a la ciutat de Lleida i va tapar el cel tenyint-lo de vermell. De fet, si hagués bufat mestral, hauria pogut afectar la regió barcelonina, l’extraradi de la qual també es troba a la mateixa distància. Déu n’hi do com anaven els piulets i els posts! Més enllà d’haver de recórrer a les mascaretes (a hores d’ara ja sabem en demesia quins passos cal seguir en cas d’emergència), tocava esperar-ne l’apagada per redescobrir-se desocupats... Poca cosa més, des de la ciutat.

Els lleidatans estan acostumats a les atmosferes carregades, ara bé, que la carregamenta els vingui de l’altre extrem de la província és una altra cosa, perquè de normal sembla que les Terres de Ponent no tinguin llevant i, dit sigui de passada, de mar estant aquestes ben just són identificades amb Alcarràs. A l’altiplà costa de pujar-hi, sí, a no ser que sigui amb BTT elèctrica, i d’estar-s’hi, també, rebregat i airejat com és. En canvi, els que l’habitem avui ens deixem caure fàcilment i encara ventilem ràpid, sobretot el boll. No se’ns veu i ho veiem tot.

Amb el Molt Honorable President al front, l’Honorable Consellera d’Interior i Seguretat Pública, els Il·lustríssims Presidents dels Consells Comarcals i Alcaldes i Alcaldesses dels municipis presos per la combustió, tot l’exèrcit estirava el cap darrere del cos de bombers, mirant a càmera, és clar. I ara les solucions: màgiques? no! promeses? no! Una evidència: que “hi ha molt marge de millora” en la gestió agrícola i forestal del territori (recordeu, sinònim d’allò que no és capital), manifestava l’Honorable Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (sobre el terreny i prenent tot el protagonisme). La bioeconomia, estúpid! Sí, l’ús dels recursos biològics de la terra i el mar i els residus com a subministraments, provisions i materials per a la producció d’aliments i pinsos, així com per a la producció industrial i energètica i l’ús de processos biològics en una indústria sostenible... Sona a reiteració de l’estafa, oi? Doncs ara que ressonin els tambors: per tal d’aconseguir-ho cal que la gent torni a “viure a pagès” i a “fer de pagès”, què us heu cregut! Que no us n’havíeu adonat, que falten mans? Pregunteu-ho als pares d’avui i ja veureu el que us diran, que els fills i les filles se n’estiguin i marxin, lluny, ben lluny!

Tot va a fum de palla, i això els va a favor. Una setmana després dels incendis originats al límit nord d’aquesta terra ignota, anomenada per un dia “l’altiplà de la Segarra”, poc més, des de la ciutat. La propera notícia ja serà la dels xais elèctrics pasturant i netejant el sotabosc. I si no, temps al temps.