Se’n va de vacances el lideratge?

La resposta és aquesta: sí, el lideratge se’n va de vacances, i se n’ha d’anar de vacances. De fet, allunyar-se del dia a dia és un favor que la persona líder fa a la seua organització o al seu grup.

Un moment. No consisteix el lideratge en aquestes dates a gestionar una crisi o estar de guàrdia per si passa alguna cosa? Rotundament no. El lideratge no és un apagafocs. Va més enllà. Tot i que sabem que en moltes ocasions els problemes i les crisis no tenen a veure amb el calendari, que en l’empresa hi ha d’haver “algú” a qui avisar si passa alguna cosa, o si les comandes es retarden, si hi ha errors a la producció o en el servei, si hi ha personal que no es pot reincorporar a temps, etcètera, liderar també comporta desaparèixer d’escena, i descansar, per després tornar amb idees, amb ganes.

Què fa el lideratge autèntic quan està de vacances? Doncs abraça la paradoxa del poder regenerador de la desconnexió: desconnectar-te, allunyar-te, et renova, et torna les ganes i l’empenta. Però perquè es doni el descans físic, mental i tecnològic que hem de fer si volem després estar a ple rendiment, abans de rebre una trucada urgent a la piscina, o durant el sopar a la fresca, la persona líder haurà establert uns canals de comunicació i un protocol d’actuació abans de confirmar que se’n va de vacances. Haurà acordat la definició de què constitueix una emergència i qui té la responsabilitat de prendre decisions. Haurà format un equip que a més de complir ordres també pensi, innovi i resolgui problemes de manera autònoma.

És llavors quan la persona líder pot desconnectar, alliberar-se de prendre decisions, dedicar-se al que li agrada, al que troba a faltar en èpoques de molta feina. I a estones, sense voler, també tindrà una part de la seua ment al treball. Però d’una manera diferent. Potser pensa estratègicament, potser connecta idees que en aparença no es relacionen però apunten a conceptes innovadors o processos nous.

Amb els peus descalços potser hom avaluï com empoderar els col·laboradors, reflexioni sobre les motivacions de cada membre de l’equip, o pensi com crear un ambient de millora del talent. Veient una embarcació a la llunyania, o els núvols sobre una muntanya, potser considera una visió més global. O potser es fa preguntes. Com podem passar de ser el centre de les decisions a ser arquitectes de sistemes en els quals es prenguin les millors decisions possibles? Com podem passar de computar hores treballades a mesurar la capacitat de crear valor sostenible? Com podem passar d’un únic filtre pel qual passen totes les decisions importants a un lideratge compartit en el qual es distribueixin de manera eficient les capacitats de decisió? És possible que en aquest lideratge compartit cada membre pugui assumir una part del lideratge, amb confiança mútua perquè les decisions es prenguin amb agilitat i eficàcia?

A més d’anar-se’n de vacances, qui exerceix un lideratge autèntic haurà sabut crear les condicions perquè la seua organització o el seu departament continuï liderant fins i tot quan la persona líder descansa.