Mor el P. Rafael de Sivatte SJ, un intel·lectual al servei del poble

Hi ha un agermanament silenciós entre Lleida i El Salvador. Tot va començar uns anys abans de l’assassinat del jesuïta Ellacuría i les set persones que vivien a la seva comunitat el novembre de 1989 per part de l’exèrcit. Per aquell temps en Rafa (Rafael de Sivatte, Barcelona 1943 - San Salvador 2025) anava els estius a donar cursos de Teologia a la Universitat Centre Americana d’El Salvador, José Simeón Cañas (UCA). Si la matança dels companys jesuïtes s’hagués donat a l’estiu, el Rafa hauria estat el màrtir novè d’aquella comunitat. Per aquesta raó, avui, serà enterrat a l’espai dels màrtirs, a la capelleta de l’UCA. El 1989 el Rafa era el Vicari de la Parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida, i va fer vibrar aquesta comunitat amb el compromís per la Justícia que brolla de la fe. El binomi fe-justícia era una formulació que la Companyia de Jesús havia definit com a missió principal en temps d’Arrupe a partir de l’any 1975, i podem dir que la mort dels jesuïtes del 1989 exemplificava aquest relat. Però allò que va fer heroic a aquella comunitat no va ser la seva mort sinó la seva forma de viure. Eren uns acadèmics al servei del poble. El mateix Rafa ens dirà que ell va aprendre a llegir la Bíblia al costat de les comunitats de base.

Nacionalitzat salvadorenc a la dècada dels noranta, va prendre el relleu dels companys màrtirs. Va combinar sempre la seva tasca docent, com a degà de la facultat de Teologia de l’UCA, amb l’acompanyament pastoral a les comunitats urbanes i camperoles de bases els caps de setmana. Acabada la guerra va voler posar el seu granet de sorra davant la crisi migratòria dels joves cap als Estats Units i va començar així un programa de beques perquè nois i noies poguessin fer els seus estudis universitaris al país.

Avui acomiadem des de la distància el Rafa. A Lleida l’hem conegut com a vicari de la Parròquia Sant Ignasi de Loiola i com a professor de l’IREL (Institut de recerca i estudi religiosos de Lleida) on ha mantingut un lligam fins a darrera hora. La seva teologia ens diu que la ciència ha d’estar al servei de la gent, de la comunitat, dels empobrits.

El P. Rafel de Sivatte, jesuïta, va néixer a Barcelona el 1943. Va entrar a la Companyia de Jesús l’any 1960. Va estudiar filosofia a Alemanya, teologia al Bíblic de Roma i es va doctorar a Comillas el 1980. Als anys vuitanta va participar de la comunitat rural de Juneda i va ser vicari de la Parròquia Sant Ignasi de Lleida. Fins a l’actualitat ha mantingut la docència a l’IREL. Entre les seves obres destaquen: Dios camina con los pobres. Introducció al Antiguo y Nueva Testamento, UCA Editores, San Salvador, 1997. I La Biblia y el Mundo de los pobres y excluidos. Centro Monseñor Romero, San Salvador, 2008. Al costat dels grans Teòlegs de l’Alliberament hi hauria d’haver el seu nom. Silenciós i tímid, Sivatte ha estat un testimoni de l’esperança i la justícia.