Un centre comercial a la perifèria

La concessió de la llicència d’obres per aixecar un nou centre comercial a la perifèria de Lleida no és un tràmit tècnic; és una decisió que defineix un nou rumb de la ciutat a partir d’aquest moment.

Fa anys que el debat estava obert i els estudis ho havien dit amb claredat: la millor oferta comercial no se situava fora, sinó al centre, allà on la compra es barreja amb el passeig, la cultura i la vida quotidiana. Hi havia, o hi ha encara, sobre la taula el que anomenem “El projecte de l’estació”, que s’ha anat diluint amb nous plantejaments i reconfiguracions, tot i que els comerços, els serveis i la restauració a peu de carrer el demanaven a crits.

Però la llicència és per al centre que coneixem com a Torre Salses, al qual haurem de mentalitzar-nos per dir-ne Promenade (no oblideu que encara som alguns que parlem del Pryca), situat a la perifèria. És cert que descongestionarà la ciutat de vehicles, ja que cal agafar el cotxe per anar-hi, i evitarà que molts del territori, que ara tenen la ciutat com el seu referent, entrin i es quedin als afores sense pagar aparcament o preocupant-se si el vehicle compleix la normativa de baixes emissions. Almenys, en un bon principi.

A banda d’això, sabem del cert que el teixit comercial de Lleida no és el que era i fa temps que s’està preparant per a aquesta notícia. El sector està digitalitzat, ofereix experiències, ha millorat els seus serveis i ha treballat la fidelització del client. No ho diem nosaltres, ho diuen les xifres de vendes i l’augment de presencialitat als establiments locals.

Tenim present que els primers mesos de l’arrencada del nou espai minvaran el flux de certes zones determinades de la ciutat, com poden ser l’Eix Comercial o la Zona Alta, amb el mix perfecte d’oci i compres que tant atreu, però hi ha prou múscul per aguantar l’estocada. Bé, segurament no tots l’aguantaran, però els que ho facin en sortiran enfortits. Si més no, els que no se’n surtin tindran noves oportunitats de treball on l’atenció al client serà el valor més valorat, perquè si alguna cosa té en positiu un centre comercial és la quantitat de llocs de treball que crea i que genera oportunitats per a moltes persones treballadores. Caldrà, en una última instància, comprovar el balanç entre els llocs de treball creats i els destruïts, desitjant que surti un saldo positiu, sense posar-nos ja en horaris conciliadors, que aquest és un altre tema.

La ciutat i el territori estan davant d’un canvi de paradigma oci-comerç, on l’oferta creix, però el consum és el que hi ha. El territori també ha d’afrontar aquesta competència i treure les eines apreses, que apliquen des de fa molt de temps, per retenir el seu flux i evitar que les persones marxin, encara més en massa, a altres zones. L’afectació territorial serà com la dels barris de dins de la ciutat, on no tots els establiments es veuran afectats per igual, ja que parlem d’un comerç del dia a dia centrat en les necessitats bàsiques, però que, en altres, els toca més directament pel tipus de producte o servei que ofereixen.

Els empresaris i les empresàries estan preparats i preparades per fer front a aquest canvi; no oblidem que el sector comercial és el sector que més varia quan una papallona mou les seves ales, i cal que els consumidors també ho estiguin. Són aquests, precisament, els qui han d’acceptar que les seves decisions de compra definiran no el punt actual, sinó el que analitzarem d’aquí a cinc anys. Perquè, al final, i sentint-ho molt per ells i elles, seran les seves decisions les que faran viure, mantenir o morir el model actual.