PP: Palau i Populisme

Cada vegada que parla un representant de la dreta o de l’extrema dreta, tinc la sensació que el món se’n va en orris. Em passa quan escolto o llegeixo el senyor Palau, que contribueix a alimentar aquest marc mental del caos als seus escrits i a les xarxes socials. Vivim en un moment en què els partits de la dreta i de la ultradreta competeixen sense miraments per veure qui la diu més grossa i esgarrapar vots. I el problema és que, per electoralisme, un partit com el PP i el seu cap de files s’han deixat arrossegar per no perdre pistonada a les urnes.

El senyor Palau s’ha abonat al discurs populista de la por i de la inseguretat. Fa molt soroll amb vídeos i adjectius estridents als seus articles, però no diu que a Lleida qui ha posat en marxa durant aquest mandat polítiques efectives al voltant de la seguretat ha sigut el govern municipal del PSC. I el PP, de la mateixa manera que l’extrema dreta, hi va votar en contra. Va votar en contra de tenir més agents de la Guàrdia Urbana, de més càmeres de videovigilància, del desplegament de les patrulles de proximitat, de les patrulles conjuntes a l’Horta, del reforç dels agents a les hores de tancament dels comerços, de l’obertura dels centres operatius a la Mariola i al Centre Històric o de la introducció de noves tecnologies per prevenir possibles delictes. El PP i l’extrema dreta van oposar-se a destinar 19,3 milions d’euros a la seguretat, un 10% més respecte al 2024. Molts crits i soroll a les xarxes per demanar seguretat i a l’hora de la veritat tot és fum i afany electoralista.

Fer oposició vol dir ser coherents, però també parlar amb rigor, certesa i dades. El senyor Palau diu que Lleida “està immersa en una espiral de violència i incivisme”, però aquest discurs no se sustenta en res. Tot es desmunta quan les dades del Ministeri de l’Interior ens indiquen que en el primer semestre d’aquest any, el nombre de delictes a la ciutat de Lleida ha caigut un 2,2%. Baixen els robatoris en domicilis i en establiments un 40,8%, els furts ho fan un 5,2% i els delictes contra la llibertat sexual, un 2,1%. Això, el senyor Palau no ho destaca. No li deu interessar, tampoc, dir que hi ha ciutats governades pel PP com Madrid, València, Sevilla o Badalona on l’índex de criminalitat convencional, que calcula els delictes que es produeixen per cada mil habitants, és superior al de Lleida en el primer semestre de l’any. I tampoc li deu convenir subratllar que la mateixa taxa, de 40,8 delictes per cada mil habitants a tot l’Estat el 2024, és millor fins i tot que la que hi havia quan governava el PP entre el 2011 i el 2018.

Un altre dels problemes del senyor Palau és que està tan centrat en rivalitzar amb la dreta i l’extrema dreta que s’oblida de destacar l’eficàcia policial. Quan parla de fets delictius, també caldria que digués que els presumptes autors estan detinguts. I per acabar, el senyor Palau avança amb pas fals quan també parla de civisme. Saben que cap regidor del PP va assistir recentment a la presentació de la nova pàgina web per oferir cursos de català a les persones nouvingudes impulsada pel govern municipal de la Paeria? La llengua és per a nosaltres un eix clau del Pacte per al Civisme que precisament ha de contribuir a difondre valors, a respectar la diversitat i a garantir la convivència.

Nosaltres som progressistes, però no tenim cap problema en parlar i debatre sobre seguretat. No amaguem el cap sota l’ala. I també és responsabilitat nostra alertar de tot el fang que estan intentant posar la dreta i la ultradreta per tot arreu. Acabaré amb un exemple recent. Un dia, els famosos algoritmes em van conduir a llegir, a través d’un d’aquests comptes no identificats a Instagram, que la nit anterior s’havien produït diversos danys i desperfectes en un carrer de Lleida. Quan m’hi vaig dirigir immediatament a comprovar-ho saben què em vaig trobar? Que no havia passat res i que tot estava bé. Aquest és un exemple d’informacions falses que s’intenten fer passar com a veritats amb la intenció d’intoxicar i de transmetre la sensació que tot és un desastre. Veuen fins on la dreta i la ultradreta són capaces d’arribar?