La classe mitjana es redueix

La classe mitjana espanyola abans era el 65% de la població (un 15% classe alta i un 20% classe baixa). A partir de la crisi financera i immobiliària del 2008 i després de les conseqüències de la pandèmia de la covid i de les guerres actuals, en tots els països del món ha disminuït la classe mitjana. Al nostre país, en el període dels darrers 15 anys, la reducció ha estat d’uns 10 punts.

L’actual economia espanyola diuen que va bé. Hi ha increment d’ocupació, un major consum per l’arribada de nouvinguts, es fan inversions públiques i privades, i fins avui, les exportacions augmenten (ull ara amb la situació del porcí), però en canvi, a la classe mitjana li costa arribar a final de mes. Les llars no perceben aquest creixement econòmic. Cada dia hi ha més famílies vulnerables per la pobresa i persones “sense sostre”. L’exclusió social severa que afecta 4,3 milions de persones desplaça moltes famílies a capes baixes.

S’ha arribat a aquesta situació per diferents motius. El principal factor de l’exclusió social és la falta d’habitatges que deriva amb preus alts de lloguer i de compra amb endeutaments del 40% dels ingressos personals. Tenim un atur juvenil elevat del 20%. Els joves treballadors tenen ocupacions precàries i salaris inadequats, necessiten, moltes vegades, l’ajuda econòmica dels seus pares. Els immigrants no tenen la formació adequada pels oficis demandats. El preu dels productes bàsics de la cistella de la compra s’ha incrementat per l’escassetat de determinades matèries primeres com a conseqüència dels conflictes bèl·lics, els elevats aranzels i l’augment dels costos de producció. Abans una família omplia la cistella de la compra per 120 € i ara necessita 220 € i va creixent.

També tenim altres motius que fan que famílies de classe mitjana baixin un esglaó. Autònoms o petites empreses estan patint increments de costos socials (seguretat social, etc.) i augments d’impostos que poden representar un 40% dels seus resultats a pagar a l’Estat. Empreses familiars tenen dificultats de continuïtat per la baixa productivitat com a conseqüència de l’increment de l’absentisme i la falta de mà d’obra. Oficis que s’han abandonat per la falta de motivació, formació i atracció.

Els partits polítics volen defensar la classe mitjana, però ningú fa res per solucionar-ho. Com sempre, en aquestes qüestions importants i vitals per a la nostra societat, caldrien pactes polítics de país que fa temps que no veiem per l’actual crispació política. L’existència d’una classe mitjana forta donaria l’estabilitat al sistema democràtic i trauria arguments als partits extremistes.

Diversos informes d’entitats socials (una referència és l’informe Foesa de Càritas) donen solucions i propostes per evitar l’exclusió social i consolidar la classe mitjana del nostre país. Per l’habitatge –és prioritari–, caldria fer polítiques i normatives d’accés a l’habitatge de protecció social tant de lloguer com de compra, desenvolupar sòl urbà sense tanta burocràcia, incentivar la construcció de l’habitatge social, controlar els preus abusius i buscar solucions per als sense llar. Treballs dignes i salaris suficients per als joves. Oferta formativa per a l’obtenció de capacitats per treballar en oficis demandats mitjançant la implantació de cursos bàsics com els certificats de professionalitat, els programes de formació i inserció i la formació professional a joves i immigrants. La necessitat d’una contractació en origen dels immigrants i d’una integració migratòria, principalment amb els nouvinguts africans i musulmans a causa de les diferències culturals. Millorar els serveis públics socials i d’atenció als vulnerables i reduir la càrrega fiscal als autònoms i a la petita empresa, que són els creadors de l’ocupació.

Per reforçar i mantenir la classe mitjana del nostre país cal aplicar aquestes i altres propostes estructurals amb diàleg i acords d’Estat.