Estimats Reis d’Orient

Enguany no us demanaré joguines ni cap desig personal. La meva carta és per a vosaltres, però sobretot per a la societat que, entre tots, estem intentant mantenir dempeus. I sí, ja sé que el vostre sac no és infinit i que també esteu afectats per la inflació i la pujada del preu del camell. Però si algú pot escoltar peticions impossibles, sou vosaltres.

1) Estimats Reis, doneu-nos una saviesa compartida per afrontar la irrupció de la intel·ligència artificial. La tecnologia avança més de pressa que la nostra capacitat de regular-la i encara més que la nostra capacitat de comprendre-la. No us demano que freneu el progrés sinó que ens ajudeu a recuperar el criteri i el sentit comú, l’ètica i la serenitat per viure amb una tecnologia que pot ser aliada o enemiga. Depèn de nosaltres. Estimats Reis, ajudeu-nos que la IA ens complementi, però no ens substitueixi; que sigui una eina i no una amenaça; que ajudi a reparar desigualtats en lloc de crear-ne de noves.

2) Volem un nou futur, per a les petites i mitjanes empreses. Les pimes continuen sent motor econòmic i social del país, però sovint funcionen amb el fre de mà posat, amb greus dificultats estructurals que amenacen la seva viabilitat: absentisme laboral, una pressió fiscal i burocràtica excessiva, falta de productivitat, la manca d’accés al finançament, l’escassetat de mà d’obra tant qualificada com d’oficis artesanals i essencials, dèficits crònics d’infraestructures –especialment als territoris de Ponent–, una digitalització que avança massa lentament per falta de suport real, i una major sensibilitat per part de les administracions públiques, que sovint legislen o intenten legislar sense tenir en compte la realitat de les empreses. No demano miracles, només que el sistema deixi de posar pedres al camí dels que generen ocupació i riquesa real al territori.

Per altra part, a Lleida tenim un tresor sovint oblidat: l’aeroport d’Alguaire. El seu potencial de creixement és enorme, tant a nivell logístic com econòmic i territorial, i podria esdevenir un motor de desenvolupament per a tota la demarcació amb una visió estratègica clara.

3) Que els joves puguin emancipar-se sense haver de triar entre endeutar-se per sempre o renunciar a una vida pròpia, a un projecte, a una família i a un futur. L’habitatge s’ha convertit en el mirall més cru de la desigualtat. Necessitem polítiques valentes, no pedaços; habitatges assequibles, no només estadístiques maquillades; i la convicció col·lectiva que sense futur per als joves, no hi ha futur per a ningú. Reis, doneu-nos valentia –a governants i a ciutadans– per posar fi a un problema que està expulsant dues generacions senceres del seu propi país.

4) També us volem parlar d’una ferida oberta que desgasta la confiança de la ciutadania i frena qualsevol intent de progrés: la corrupció. Cada cas que surt a la llum no és només una notícia, és una bufetada a les persones que compleixen, que paguen impostos i que treballen honestament cada dia. La corrupció roba recursos, però sobretot roba esperança, credibilitat i futur, especialment als joves. Us demanem que ens ajudeu a construir una cultura de transparència real, on la gestió pública sigui exemplar, on qui fa trampes assumeixi conseqüències, i on l’ètica deixi de ser un discurs per convertir-se en una pràctica quotidiana.

5) Vivim en un país molt polaritzat actualment. Polarització que genera confrontació, divisió, blocs, sensació d’impotència, veritats úniques. Aquesta polarització política és una fallida emocional i sentimental que l’hem de transformar en un clima serè i en un ambient positiu. La desqualificació, que no la discrepància, l’hem de convertir en diàleg. L’agressivitat verbal i política que existeix avui dia l’hem de canviar en convivència i respecte. Perquè entendre’ns no significa estar d’acord, significa mirar-nos als ulls, parlar, conviure junts en pau, harmonia i intentar ser empàtic amb les altres persones i veïns que pensen de forma diferent.

Gràcies per escoltar. I sobretot, per continuar venint.