Per Nadal, qui res no estrena, res no val

Ras i curt: la missió implica estar obert al que és nou. Les novetats han de ser objecte de discerniment, per això ens preguntem: “Què és allò nou?”. La saviesa popular reclama una atenció especial per afavorir la novetat, ni que sigui de tant en tant. Algunes ofertes contemporànies parlen amb força freqüència de la cura envers un mateix, i darrere d’aquesta proposta s’encadena un reguitzell de capricis força nombrosos. No es tracta d’afegir més coses a la nostra vida per ser més feliços. El concepte de quantitat no és un gran criteri; més aviat ens cal descobrir la mesura adient d’allò que s’afegeix a la nostra vida. És a dir, en termes missioners, hauríem de dir que cal optar per plantejaments modestos i constants i, evitant sempre les rutines, tendir amb destresa cap a la novetat. Aquell leitmotiv que pastoralment hem utilitzat tant, el “sempre s’ha fet així”, vindria a ser clarament qüestionat per la dita que avui proposem entendre des de la nostra perspectiva missionera: “Per Nadal, qui res no estrena, res no val”.