En record de Jaume Vilella
Doctor en Dret | Enginyer i divulgador de la ciència astronòmica
Ens ha deixat en Jaume Vilella als 92 anys, i amb ell se’n va una manera d’entendre Lleida, la política i el compromís amb la ciutat. Se’n va un gran amic, però sobretot un gran referent cívic i humà.
La seva trajectòria política va ser extensa i exemplar. Durant 24 anys va ser regidor de l’Ajuntament de Lleida, dedicant una part molt important de la seva vida al servei públic. El vaig conèixer en aquella etapa: ell com a regidor, jo com a funcionari. Amb el pas del temps, aquella relació professional va esdevenir una amistat sincera, construïda sobre el respecte, la confiança i moltes converses pausades.
Recordo especialment una anècdota que defineix molt bé qui era. Un dia, enmig d’una reunió complicada, amb opinions enfrontades i tensions evidents, en Jaume va demanar la paraula amb la seva habitual serenor. Va escoltar tothom, sense presses, prenent notes, mirant als ulls. En acabar, va dir: “Potser no tots tenim raó, però Lleida sí que la té.” Aquella frase va desarmar qualsevol confrontació i va reconduir el debat cap a l’acord. Era així: prudent, mesurat, profundament lleidatà i sempre posant l’interès de la ciutat per davant de qualsevol ideologia.
Però hi ha una altra escena que guardo amb molt d’afecte. Un dia qualsevol, acabada la jornada, jo estava especialment cansat i preocupat per un assumpte laboral. En Jaume es va acostar, va notar que alguna cosa no anava bé i, amb aquella capacitat tan seva d’escoltar de veritat, em va dir: “Abans de parlar de papers, parlem de com estàs.” Vam seure uns minuts, sense presses. No va donar ordres ni solucions immediates; simplement va escoltar. En acabar, amb un somriure sincer, em va dir: “Recorda que darrere de cada expedient hi ha persones, i tu també ho ets.” Aquell gest, senzill però profund, diu molt de la seva qualitat humana.
En Jaume estimava Lleida amb una passió discreta però constant. Lleida fins a la medul·la. Sempre a favor del món de la cultura, de l’esport, de l’associacionisme; sempre present allà on hi hagués un projecte que sumés, que cohesionés, que fes ciutat. Treballador incansable, compromès, proper, amb una gran capacitat d’escoltar i, sobretot, de veure el costat positiu de les coses, fins i tot en moments difícils.
Independentment de les seves idees –que les tenia, i ben fermes–, sempre va saber posar per davant l’interès general, el bé comú i la cohesió social de Lleida. Ho feia amb paraules prudents, amb gestos senzills i amb una enorme humanitat. Mai no alçava la veu, però sempre deixava empremta.
El trobarem molt a faltar. A l’Ajuntament, als carrers, a les entitats, i en el record de tots aquells que vam tenir la sort de compartir amb ell una part del camí. Ens queda el seu exemple, la seva manera de fer i el seu amor incondicional per Lleida.
Perquè hi ha persones que no marxen mai del tot: es queden en la ciutat que han estimat, en la gent que han servit i en la memòria col·lectiva d’un poble que no les oblidarà.
Gràcies per tot, Jaume. Un gran amic. Un lleidatà etern.
