Equips socioeducatius: uns connectors imprescindibles
A part d’aquests principis, drets, diguin-ne com prefereixin, que ens ajuden a conviure en ocasions fins i tot d’una forma educada, existeixen els personals, que hem mamat des de petits i que regeixen les nostres vides, comportaments, conductes, que sens dubte tenen a veure amb, en el meu cas, el Cristianisme i els seus valors: empatia, compassió, respecte, justícia, entre d’altres.
Però n’hi ha d’altres; en el meu cas, respecte pels meus orígens. Descendeixo d’emigrants que van arribar a Catalunya, no només per trobar una vida millor...
El pare del meu pare va ser desterrat de la seua terra i el meu altre avi se’n va anar a la conca minera de Terol, on va trobar pràcticament la mort.
Avui, amb el que està caient al món, és fàcil defensar causes llunyanes, però sembla que les properes no tant. Som capaços d’organitzar mobilitzacions, cassolades, grups de WhatsApp o d’Instagram, per tal de defensar-nos de col·lectius els orígens dels quals no són els nostres... Però quin dret tinc a vetar un semblant meu.
Els acusem de delictes que encara no han comès per tal de justificar els nostres deliris. Per cert, no necessitem els emigrants per cometre delictes. Ens bastem i ens sobrem (com La Manada, sense anar més lluny).
Alberg sí,alberg no…?
Saben què és la “profecia autocomplidora”? Els educadors socials, com jo, sí que ho sabem i sí que he treballat a l’alberg municipal i sí que sé del que parlo. La profecia autocomplidora és un fenomen psicològic i sociològic on una creença o expectativa, sigui falsa o veritable, motiva comportaments que provoquen que l’esmentada predicció es faci realitat.
