Sant Antoni del porquet s’ha de viure

El 17 de gener, el calendari l’assenyala com Sant Antoni Abat. Oficialment, és una efemèride. Una data marcada. Però Sant Antoni només té sentit quan no es queda al paper i es converteix en alguna cosa que es viu, que es comparteix i que es transmet. Perquè les efemèrides, si no es viuen, són només números; i Sant Antoni és molt més que això.

A Lleida, parlar de Sant Antoni és parlar de terra, d’animals i de tradició, però també de persones. És una festa que neix del món rural i que manté un vincle profund amb l’Horta de Lleida, amb la pagesia i amb una manera de viure que ha marcat generacions. No és casualitat que Sant Antoni sigui conegut popularment com Sant Antoni del porquet. Aquesta imatge, tan senzilla com potent, ho explica tot.

Sant Antoni sempre va acompanyat d’un porquet. No com un element decoratiu, sinó com un símbol carregat de significat. El porc ha estat, durant segles, un animal essencial per a moltes famílies: garantia d’aliment, d’aprofitament i de supervivència. Representa el treball quotidià, la cura dels animals i el respecte per la natura. Per això, Sant Antoni no camina sol. Camina amb el porquet, recordant-nos d’on venim i què vol dir viure lligats a la terra.

Aquest 17 de gener, però, la celebració va venir marcada per la pluja. El mal temps va impedir que es pogués fer la desfilada de les carrosses, un dels moments més esperats. No va ser una decisió fàcil, sobretot tenint en compte la feina prèvia i la il·lusió de tantes persones. Però es va actuar amb responsabilitat, pensant en la seguretat i en el bé comú. I això també és viure la festa amb sentit.

Cal començar, abans de res, amb un agraïment sincer a totes les persones organitzadores. A qui ha dedicat temps, esforç i hores invisibles perquè Sant Antoni es pogués celebrar malgrat les dificultats. Quan una festa s’ha d’adaptar a última hora, es fa evident la importància de la gent que hi ha al darrere, prenent decisions complicades amb criteri i compromís.

També és just reconèixer totes les persones participants, especialment aquelles que havien treballat en les carrosses i en la preparació dels actes. La seva actitud va ser exemplar, van entendre que la tradició no es trenca perquè un any no es pugui fer tot com estava previst. Al contrari: es reforça quan hi ha respecte, comprensió i voluntat de continuar.

Més enllà de la desfilada, Sant Antoni manté el seu nucli simbòlic en els Tres Tombs. Aquesta tradició, profundament arrelada al món agrícola i ramader, representa protecció, continuïtat i memòria. És un gest que connecta passat i present, ciutat i Horta, i que recorda la relació històrica entre les persones i els animals. Encara que les circumstàncies obliguin a adaptar el format, el significat dels Tres Tombs continua ben viu.

Un altre dels moments més sentits de la festa és la benedicció. La benedicció de les mascotes va molt més enllà d’un gest simbòlic. Parla d’estima, de responsabilitat i de respecte pels animals, valors que formen part de la cultura pagesa i del llegat de Sant Antoni del porquet. Veure famílies senceres portant-hi els seus animals és una mostra clara que la tradició sap adaptar-se als temps actuals sense perdre l’essència.

La benedicció dels aliments té també un valor profund. Beneir el menjar és agrair el treball del camp, recordar l’esforç de tantes generacions i reconèixer la importància de l’Horta com a espai viu i productiu. En una ciutat com Lleida, aquest gest pren un significat especial: és una manera de posar en valor el territori i les persones que el cuiden.

Tot i la pluja, la participació va ser present. Veïns, famílies i participants van demostrar que Sant Antoni no depèn d’un sol acte, sinó d’una voluntat col·lectiva de mantenir viva la tradició. I aquí cal insistir: les festes no les fa el temps, les fa la gent.

Per això, avui, aquesta efemèride té sentit. Perquè s’ha viscut. I perquè acaba com ha de començar qualsevol tradició que vol continuar: amb un agraïment.

Gràcies a totes les persones organitzadores.

Gràcies a totes les persones participants.

Gràcies a qui treballa, a qui hi creu i a qui la transmet.

Perquè mentre hi hagi gent que ho visqui així, Sant Antoni Abat, Sant Antoni del porquet, continuarà formant part de la nostra manera de ser i de viure.