Grans líders i grans errors

Tot ésser humà s’equivoca. Totes les persones líders s’equivoquen. Però això no és el problema real, ja que l’error, l’equivocació, formen part del que significa ser humà, formen part de l’aprenentatge en el nostre pas per la vida. El problema és què fem amb l’error, com l’abordem, com o quan saber (o acceptar) que cal canviar el rumb. Es tracta de no posar més recursos en una cosa que ja no funciona, que no és viable, encara que ens hi entossudim.

Aquest reconeixement, aquesta acceptació que no s’ha d’obcecar, i acceptar que ja no val la pena, és dificilíssim. I a moltes persones líders els ha costat molt també.

En tenim molts exemples. Steve Jobs tenia càncer de pàncrees i, encara que en una operació es podia extirpar, va rebutjar la cirurgia i va seguir dietes alternatives durant nou mesos. Va empitjorar de manera progressiva i quan va acceptar l’operació va ser inútil, el seu càncer s’havia estès.

I tenim el paradigma de geni Albert Einstein, que va ser un malparit (disculpeu l’expressió) amb les seues dos esposes. I no perquè fos despistat, sinó perquè les va tractar de forma deshonesta i humiliant: a la seua primera esposa li va passar un contracte en el qual una de les clàusules incloïa que no esperés d’ell manifestacions d’afecte, i a la segona esposa li va ser infidel amb diverses relacions.

Thomas Edison, el gran inventor, va malbaratar recursos, temps i energia en una basta campanya de desprestigi perquè l’opinió pública associés el corrent elèctric altern, la que utilitzem diàriament, amb la mort. Edison intentava comercialitzar el seu corrent continu desacreditant el corrent altern i en la seua campanya va electrocutar animals en públic i va pressionar perquè l’estat de Nova York adoptés la cadira elèctrica. Per molt bon inventor que fos, era capaç de tot quan s’ocupava dels seus interessos econòmics. Com ja sabem, no va aconseguir el seu propòsit, ja que el corrent altern és més barat i pràctic.

I què podem dir de Henry Ford, el creador de la fabricació en sèrie moderna, la qual indirectament portaria a l’abaratiment dels béns de consum, i per tant a la creació de les classes mitjanes. Durant anys es va entossudir a no adoptar el color a la carrosseria del Ford-T, el seu èxit incontestable, i així va continuar fins que va haver d’incloure colors diferents del negre per no perdre el seu predomini al mercat.

D’altra banda, Henry Ford va comprar un diari per des d’allà atacar i injuriar els seus conciutadans d’origen jueu, i aquesta publicació va consumir diners i li va ocasionar problemes durant més de set anys.

Tots, tots tenim defectes i limitacions que coexisteixen amb les nostres millors aptituds i destreses. Podríem acceptar que els nostres líders no siguin sants, o perfectes, necessàriament, però més enllà de l’error en el qual qualsevol pugui caure, les persones líders tenen la responsabilitat de saber variar el rumb, d’adaptar-se a les circumstàncies, de no entossudir-se que la realitat s’adapti a les seues idees.

Algú pot pensar que no importa el que les persones líders facin mentre siguin bons en el seu terreny, mentre aconsegueixin resultats.

Tanmateix, el món no avança únicament amb resultats, també amb ètica. I un element clau és ser humil, acceptar que no sempre és millor el que proposem, que hi ha saviesa en el que ens diuen les circumstàncies.