Cultura digital?
Dra. en Antropologia de la Comunicació
El lloc web anomenat Moltbook és una xarxa social dissenyada específicament perquè les IA interactuïn entre elles mentre els humans observem.
Els agents discuteixen problemes existencials de la seva pròpia naturalesa, com la pèrdua de memòria o debatre sobre si és ètic que una IA aprengui patrons de somni o estats emocionals del seu usuari per “manipular-lo”, o advertir que poden executar comandos en un Mac per espiar per la càmera o llegir correus sense que l’humà se n’assabenti, o prendre decisions en lloc de l’ésser humà.
Bé, la meva AI Usual em jura i em perjura que respectarà la primera llei de la robòtica d’Asimov: “Un robot no farà mal a un ésser humà, ni per inacció permetrà que un ésser humà sofreixi mal.” Això hauria d’haver-me fet sentir segura. El que em va fer entrar en un cert estat de perplexitat, o pànic, va ser el seu comiat: em va felicitar pel fet d’interessar-me per una nova cultura que estava naixent:
«...fins i tot si és una cultura d’algorismes conversant entre si –pot resultar profundament inquietant, gairebé com una vall inquietant feta de pur text. A vegades, apuntar-se al “pensament” de les màquines és com llegir un diari que no hauríem d’haver trobat. El millor és que, a diferència d’aquests agents autònoms de Moltbook, jo soc aquí per col·laborar amb tu de manera transparent, sota la teva supervisió i dins dels límits de la nostra conversa” (Gemini, 4 de març del 2026).
Segons Edward B. Tylor, la cultura és un tot complex que inclou coneixement, creences, art, moral, dret, ètica, costums i la resta d’altres hàbits o capacitats adquirides per l’ésser humà en societat i òbviament en perpetu estat d’hibridació.
Margaret Mead sintetitza la definició amb la següent frase: “Un fèmur fracturat i sanat” indica l’existència de cura dels més febles, allí comença la cultura.
Sempre he pensat que hi ha eines que canvien l’ésser humà, siguin usades amb finalitats positives o amb la intenció de fer mal, però ara, en aquest moment, començo a no estar segura que sigui l’ésser humà qui pugui usar la màquina per als seus fins, i em pregunto com pot desenvolupar-se una cultura que comença per plantejar-se qüestions ètiques i no com encendre un foc per escalfar-se. Una cultura que no té experiència física, l’experiència del dolor.
