Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936)

Si una entitat destaca en el panorama de l’avantguarda europea dels anys trenta aquesta és la dels Amics de l’Art Nou de Barcelona, ADLAN, activa a partir del 1932 i malauradament closa per causa de la guerra. L’exposició logicofobista, amb força participació lleidatana, va ser de les darreres accions d’aquests innovadors promotors de la cultura.

La seva singularitat és que tots eren professionals liberals que aportaven una quota per organitzar actes atípics, no només exposicions, conferències i concerts, sinó que s’acostaven a la cultura popular, al circ, a l’artesania, i eren capaços de fer una exposició de Joan Miró, que durava un dia, al domicili de l’artista. Entre els seus membres figuren, lògicament, artistes i poetes de l’època, i arquitectes, ja que aquests, de la mà especialment de Josep Lluís Sert, havien creat una entitat prèviament, el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània, GATCPAC, que tenien un local al mateix passeig de Gràcia i que també promovien la modernitat a través de publicacions i activismes.

Sert va ser també ànima d’ADLAN i encomanà la seva energia a Joan Prats, Carles Sindreu, Foix o Cassanyes per dur a terme l’estratègia d’ADLAN. Barcelona estava preparada per a una societat civil com aquella.

Tenia ja artistes com Joan Miró i Salvador Dalí, i tota la feina feta prèviament pel galerista Josep Dalmau, que havia dut a la ciutat Duchamp, Picabia i l’abstracció europea. La burgesia barcelonina no acceptava tanta gosadia, però aquests Amics de l’Art Nou es proposaren introduir la música nova, l’art nou, la poesia i el teatre nou.

Els seus actes eren oberts al públic, tot i ser minoritaris. Arribaven a les inauguracions vestits de gala, amb la seriositat de les normes, per assistir a una exposició de siurells mallorquins o d’art negre.

Moltes de les seves activitats s’esdevenien als baixos de la joieria Roca, que Sert havia decorat al passeig de Gràcia, o a la galeria Syra, on va exposar Miró i Calder va organitzar el seu famós circ, o a la Llibreria Catalonia. Els propietaris eren membres d’ADLAN i donaven carta blanca.

No només exposaven obres de Dalí i de Miró, o d’Àngel Ferrant, sinó de Man Ray i Hans Arps. Donaven pas als joves, com els deixebles de Ferrant, i als logicofobistes.

Editaven fulls volants que repartien entre els seus membres i circulaven. L’acció més emblemàtica va ser organitzar una exposició de Picasso el 1936, que va causar polèmica, ja que no s’havien vist a Barcelona obres postcubistes del pintor.

La més agosarada va ser, però, la dels logicofobistes, en què Viola va incloure Cristòfol i Lamolla. S’inaugurà al capvespre, després d’una sessió del Liceu, i tots els assistents anaven ben mudats.

Per aquest motiu se’ls coneixia com els “esnobs”. Sindreu, el poeta, era un tenista experimentat, i tots anaven sempre elegants, amb els barrets proveïts per Joan Prats.

Ara la Fundació Miró recorda l’entitat i els vincles que va establir Miró. Tot i triomfar ja a París, Miró no era reconegut a Barcelona, però les seves amistats van permetre moltes de les accions d’ADLAN.

Ell hi apostà fort i els ajudà sempre que li va ser possible, com en el cèlebre número del D’Ací d’Allà, on va fer uns pochoirs esplèndids. La burgesia barcelonina era massa discreta per fer-se soci d’ADLAN, però aquests intrèpids varen fer forat, i se situen com a protagonistes de l’època, intentant fer ponts amb altres cenacles moderns del moment, que només eren a Madrid i a Tenerife.

La societat civil actual hauria de seguir l’exemple dels Amics de l’Art Nou. Entre els seus socis, un lleidatà: Ramon Xuriguera.

Per treure’s el barret..