Sopa per a dos... o més

Sense voler ser groller, el títol original en italià FolleMente, encara que ho pugui semblar, no té res a veure amb el sexe. Folle és boig en italià, igual que folla és multitud, però resulta curiós que les primeres escenes siguin sobre quin tipus de preservatiu portarà a un sopar per a dos un home separat amb filla adolescent, aconsellat per quatre personatges que habiten a la seua ment i suggereixen i opinen sobre el que ha de i no ha de fer en aquesta primera cita, cosa que també li ocorre a la dona que l’ha convidat al seu apartament i es guia per quatre dones que també viuen al seu cervell i marquen els passos a seguir.

Cada personatge té el seu espai al cap d’ambdós, llançats uns i d’altres, romàntics i romàntiques, lògics i lògiques, i amb experiència els que faltaven, per tancar aquest puzle mental que forma la columna central d’aquesta comèdia que ha arrasat a Itàlia i que segurament serà objecte d’algun remake, com li va succeir a Perfectes desconeguts, també de Paolo Genovese, adaptada en 26 ocasions –una de les quals firmada amb èxit per Álex de la Iglesia.

El cert és que és impossible no anomenar la magnífica pel·lícula d’animació Del revés creada per la Pixar, en què s’utilitzen personatges que dirigeixen des d’un centre de control cerebral la forma de pensar i cada acte que realitza una adolescent.

LocaMente va del mateix, però en actitud adulta, amb les bestieses que cometem els adults, amb dubtes, amb moments brillants que han afilat aquests éssers que mouen els fils de conducta entre un home i una dona que no es coneixen però que es volen conèixer.

Genovese ens presenta una pel·lícula amb moments divertits, diàlegs espurnejants i amb gràcia uns, simples i descarats d’altres, situacions d’aproximació, de diferència de postures davant la vida, o de manera de ser entre un home i una dona, sempre alternant converses i sensacions d’ambdós amb què protagonitzen aquests consellers mentals que també tenen les seues disquisicions, els seus comentaris intel·ligents o estúpids, i amb més d’un tòpic que el realitzador no ha dubtat a incloure en aquesta comèdia.

Un film molt correcte

S’hi parla molt. Fins i tot hi ha moments en què s’amunteguen frases. Tots hi diuen la seua perquè Piero (Edoardo Leo) i Lara (Pilar Fogliati) acabin com desitjaven des del principi en una pel·lícula on el millor són els secundaris que posen sal i pebre als moments avorrits d’aquesta naixent relació amorosa.

LocaMente

Un títol molt correcte que distreu i ens vol mostrar com pensem les coses i com intentem dur-les a terme.