La mala reputació
Corre l’any 1815 en una França famolenca, desconfiada i perversa. Un home robust transita pesadament pels camins fins a arribar a una localitat on, per la seua condició d’expresidiari, rep el rebuig de tothom, com un empestat a qui ningú ajudarà. El seu nom és Jean Valjean, un individu que les circumstàncies van fer dolent. Valjean va ser capturat i condemnat a treballs forçats per haver robat una fogassa de pa per alimentar la seua germana i els cinc fills d’aquesta i portat a una infernal pedrera de la qual va intentar escapar en diverses ocasions. Allà va conèixer el dolor, la misèria humana, la brutalitat, i el va endurir de manera que res faria efecte en ell, un ésser rocós que durant 19 anys va viure entre l’atrocitat i la desesperança.
Un ésser maleït fins que un bisbe de nom Myriel, un home bo que va canviar la seua luxosa vida per una altra de molt més austera per ajudar els pobres, li va donar empara i llit i el va asseure a la taula que el clergue compartia amb la seua germana i una assistenta. Tan sols uns coberts de plata van cridar l’atenció de Jean Valjean, convertit en un subjecte rude i ferotge, groller i tosc, en un moment que serà crucial en la seua vida. Aquesta és sens dubte una història extraordinària i l’exposat és una part que gairebé sempre s’ha obviat o abreujat en les moltes versions que s’han fet d’una obra literària universal com Els miserables, de Victor Hugo, tan popular en pel·lícules i musicals, en la qual apareixen personatges inoblidables com Cosette, Fantine o el pèrfid Javert. Però el realitzador Éric Besnard se centra tan sols en la primera part de la novel·la. Aprofundeix en l’ànima d’algú que odia i guarda un enorme rancor cap a una societat que va fer d’un innocent un ésser perillós i malvat. Amb una ambientació sòbria, detallista, austera i molt cuidada en cada detall, Jean Valjean (a l’original) ens condueix cap a un intens coneixement del personatge, que interpreta amb un físic contundent Grégory Gadebois, a la pell d’algú que pot mostrar el millor i el pitjor de l’ésser humà perquè coneix la indigència dels altres, dels nens sense pa, de les dones que arribarien a vendre les seues dents per una mica de menjar, ja que, com s’assenyala en aquesta història, “els pobres no són feliços”, i no ho són per la immoralitat dels que els converteixen en miserables.
los miserables. el origen
Victor Hugo va fer de la mala reputació d’un home un heroi, capaç de donar-li un gir a la seua vida per ser determinant i immortal, o com deia Georges Brassens a la seua cançó La mala reputació, “tots, tots em miren malament tret dels cecs, és natural”. Coses de la vida.
