Una qüestió de fe
Aquesta singular història basada en fets reals ens mostra la vida de la líder espiritual dels anomenats Shakers (agitadors), una secta religiosa que mostrava la seua fe a través de balls, salts, convulsions i cançons, propiciant l’obra de l’anomenada pels seus seguidors Mare Ann, una Ann Lee (1736-1784) considerada l’encarnació de Jesucrist en la seua segona arribada amb forma de dona. I en aquest èxtasi col·lectiu es propicia un poderós musical amb coreografies i cançons que pel que sembla encara perduren en el temps.
Però El testamento de Ann Lee va més enllà. Parla de la repressió, del fet de ser dona en una època impossible per a elles, del sofriment d’algú que es va enfrontar a l’església anglicana amb rígids postulats i que va pagar amb presó i maltractament les seues peculiars idees. Amb una ambientació admirable, la pel·lícula narra la infància i sofert matrimoni d’Ann Lee, que pertanyia a una família pobra que treballava en una fàbrica de cotó al Manchester industrial, per posteriorment casar-se amb un home ferrer que la va humiliar sexualment i que li va fer quatre fills que van morir abans de complir un any de vida. Una dona que va acabar embarcant-se per arribar a Amèrica amb un grapat de seguidors.
Estem davant d’un treball fílmic que tal com va succeir amb El brutalista, una pel·lícula dirigida per Brady Corbet i amb Mona Fastvold en el guió –semblant en la vida real que ara s’han intercanviat els papers–, agradarà a uns i decebrà altres en igual mesura, i que com aquella manté un estil realista retratant la violència, ja sigui dialectalment en directa oposició cap a éssers allunyats de qualsevol religió que no sigui la pròpia, ja sigui en forma d’abús dins d’una severa societat patriarcal.
El testamento de Ann Lee té espectaculars escenes com la de la tempesta durant la travessia marítima, o el ferotge atac que pateix la congregació, marcant el pols d’una pel·lícula infreqüent. Resulta d’igual manera interessant atansar-se a les idees i consignes d’una societat religiosa amb tres conceptes bàsics: que déu és home i dona, que el matrimoni havia de ser abolit erradicant el sexe, i que tot pertanyia a tots, fruit del treball col·lectiu.
Extraordinària la tasca actoral d’Amanda Seyfried en una pel·lícula rodada en 70 mil·límetres on la fotografia tot ho inclou, i que al seu torn resulta una introspecció entorn del comportament humà, la capacitat de ser diferent, una cosa que fins i tot els més contraris a aquesta idea haurien de considerar perquè, per a d’altres, potser el diferent siguis tu. Per cert, una cosa molt respectable, també.
