Concerts addictius

La tercera jornada del Festival MUD 2023 va anar pels mateixos camins artístics apuntats en les meues dos anteriors columnes publicades en aquestes mateixes pàgines. A saber, un parell d’addictius concerts, un de pop-folk elèctric, vibrant i addictiu, protagonitzat per Pau Vallvé, i el vespertí que tancava sessió, amb l’espectacular posada en escena dels Baiuca, amb la seua coneguda mixtura de ritmes ètnics preparats per l’electrònica. El cas és que, com els seus antecessors al cartell i amb ambdós sales atapeïdes d’aquest públic molt interessat que aquest any ha acudit en massa al reclam del nostre esdeveniment musical més alternatiu, els dos xous de dissabte van destacar per la seua singularitat respectiva i per obrir a l’espectador vies alternatives i molt diferents de gaudi musical.

Per començar, Vallvé ens va preparar una molt cridanera presentació, rica en jocs de llums, i en la qual les seues cançons i el seu talent melòdic van destacar sobre manera. La cosa anava de presentar :), el seu últim àlbum de títol tan enigmàtic, col·lecció esplèndida de composicions, boniques a matar en forma i fons, però carregades d’artilleria temàtica i lúcida anàlisi social, escortat per Jordi Casadesús (baix, teclat, simples i cors), Turre i Abril Saurí (ambdós, bateria i cors) i Julia Martín (percussions, teclats i cors), sonant tots de nota per fer-nos volar. La continuació, amb un ràpid canvi d’espai, va anar de la mà del grup Baiuca, àlies artístic d’Alejandro Guillán Castaño, aquest gallec genial que ha creat estil propi, la “folktrònica”, que ja vam descobrir en un altre MUD fa set o vuit anys, gràcies a Toni Gorgues.

Ara, deixant aquest format de músic unipersonal que recordàvem molt gratament, se’ns ha presentat (r)evolucionat al costat de diversos músics i cantants, amb aquest projecte propi en el qual s’obstina a atansar la tradició gallega a l’avantguarda electrònica. Amb tots excitadíssims i ballant fins a l’extenuació, vam prendre consciència del valor transgressor de Baiuca, que és capaç de fer alquímia pura amb l’ancestral i les sonoritats més modernes com a ingredients destacats.