Pur art

Per començar, felicitacions a l’organització per programar alguns concerts del MUD 2025 al pati de l’Escorxador combinant música i vermut, a molt bona hora i aprofitant el magnífic i assolellat matí de dissabte que vam gaudir, després d’una setmana de mal temps i pluja continuada. Va ser el cas de Raquel Lúa, una de les nostres cantautores emergents més valuoses, que va debutar el 2015 i el bagatge de la qual en forma de meravelloses cançons podem trobar-lo en diferents entregues discogràfiques de llarga i curta durada, a més d’un bon grapat de col·laboracions amb altra gent, que demostren que ha arribat al negoci per quedar-se. Les seues argumentacions són notables, destacant l’enorme capacitat compositiva que la remunta a la millor tradició de la cançó d’autor d’aquest país. Com altres grans, Lúa canta en català i en castellà, indistintament, amb una veu suggeridora capaç d’emocionar i tocar, com pocs, la fibra sensible de l’oient. Aquesta actuació matinal va ser seguida per un bon nombre de curiosos que van acudir al seu encontre conscients de qui oficiava, juntament amb uns quants transeünts més sorpresos, que se la van trobar pel carrer i que es van apuntar a la bellesa que es podia escoltar, quedant-se al recital fins que va arribar al seu final. A sobre de l’escenari, una Raquel Lúa sola, a veu i guitarra a pèl, donant mostra de la seua gran qualitat interpretativa i demostrant que en to de compositora no té res a envejar musicalment a ningú en l’actualitat. Bé, durant l’hora justa que va durar aquesta primera presència seua al MUD, l’artista barcelonina es va mostrar càlida i pròxima al públic, explicant amb summe orgull els seus antecedents familiars des del sud peninsular i l’extracció temàtica de la seua música, fent referència al lloc d’on ve, què pensa i quines són les coses importants de la seua vida i de les quals vol parlar. També va deixar clar el seu amor pel folklore i la tradició, camps sonors pels quals orbiten la majoria de les seues composicions originals. Perquè, si m’ho permeten, em faré ressò, impressionat, a part de per tot el que ja he apuntat, per la seua enorme maduresa com a escriptora, plasmada magníficament en aquests tres discos, Ruegos y demás (2018), Piel (2022) i Peinar raíces (2025) i en diverses entregues més de curta durada, com el treball juntament amb Yeray Hernández del 2015 o l’EP Kairós, del 2020, que demostren que el seu és pur art. No tenim cap mena de dubte que Raquel Lúa té davant seu una llarga trajectòria en això de la música perquè té fusta bona i robusta, ganes infinites i un talent sense límit que acabarà situant-la entre el millor de la cançó d’autor d’aquest país. Si no, temps al temps.