Cita especial
El Jazztardor va inaugurar la seua edició 2025, amb la pompa i circumstància habituals, en un Castell del Remei que va tornar a vestir-se de gala per a l’ocasió, per obra i gràcia de Tomàs i Mireia, els amfitrions, que ens van obsequiar amb els seus deliciosos caldos i gratíssima companyia, i per l’exposició del gran Josep Maria Cazares, la variada gràfica, relacionada amb el món del jazz, del qual ha omplert amb art la Lleida urbana d’aquestes últimes dècades. L’acte va començar amb un toc d’atenció a la Paeria, en la persona de la seua regidora de Cultura, Pilar Bosch, que presidia, i que –va afirmar– recollia el guant perquè es faci entrega JA!! a Josep Ramon Jové, director del festival, de la merescudíssima Medalla al Mèrit Cultural, concedida fa més d’un any... Entrant en matèria musical, es pot dir que la vetllada, pensada per a un públic generalista i no gaire especialitzat, va estar molt ben escollida. Titulada West Side Songs. Una mirada a Leonard Bernstein, va comptar amb la prestigiosa cantant barcelonina Laura Simó, coneguda per la seua contrastada elegància i sensibilitat, qui va estar acompanyada per Francesc Capella Trio en un bonic projecte que revisita en clau jazzística l’univers musical del cèlebre compositor nord-americà de cine i musicals. Lluny de ser un tribut a la usança, i més lluny encara del so de big band original, el quartet va proposar una lectura musical viva i dialogant, en la qual la càlida veu de Simó i el seu fraseig precís van alternar l’emoció melòdica de Bernstein amb recursos propis del jazz vocal, cert accent blues i un ús expressiu del silenci que va transformar melodies tan conegudes en nous territoris.
Per la seua part, el trio instrumental, format per Francesc Capella als teclats electrònics, Guillermo Prats al contrabaix i Eloi López a la bateria –aquest, substitut de David Simó, titular habitual del combo–, va desplegar una complicitat madura i un so molt refinat. El piano va brillar especialment en la revisió de les harmonitzacions i en la manera de reconvertir els temes bernsteinians, primordialment de West Side Story i On The Town (Un dia a Nova York) en discursos jazzístics plens de subtilesa, mentre que la secció rítmica es va dedicar a aportar equilibri i energia continguda, sostenint i acompanyant amb naturalitat el diàleg entre la veu i els instruments. A destacar que les reinterpretacions no es van limitar a jazzificar les partitures originals, sinó que les van sotmetre a un procés de transformació amb canvis de compàs, noves textures harmòniques i espais d’improvisació que donaven aire a cada peça sense perdre la seua essència teatral. El resultat, un concert de gran coherència estètica, en el qual la fidelitat a l’esperit original va conviure amb la llibertat creativa del jazz contemporani, premiant-se amb aplaudiments espontanis els moments de més risc i inspiració, a més d’una ovació final, llarga i sincera, confirmant la connexió assolida entre escenari i auditori en una cita tan especial.
