Compromís ecologista
El recent concert del guitarrista lleidatà Jordi Mestre es va centrar en l’espectacle El llanto del glaciar, última entrega del seu singular projecte Soul Mountain. Molt més que una proposta musical qualsevol, parlem d’una experiència sensorial i emocional en la qual la naturalesa troba veu, de nou, a través de les cordes de la seua guitarra i unes composicions excelses. Des dels primers compassos, Mestre, basat en imatges de cine meravelloses, va construir un paisatge sonor evocador, capaç de transportar l’oient a cimeres silencioses, valls obertes i gels mil·lenaris (per desgràcia) en procés de desaparició. El seu estil interpretatiu destaca per una delicadesa tècnica extraordinària combinada amb una expressivitat molt orgànica que, lluny de caure en un virtuosisme buit, pretén, sobretot, posar notes, acords i arpegis al servei del relat, el SEU relat. La seua guitarra respira, murmura i, en ocasions, es trenca com el mateix gel al qual ret homenatge. Les influències del jazz contemporani s’entrellacen amb matisos de música folk i elements atmosfèrics que amplien el llenguatge de l’instrument, creant una identitat sonora profundament personal. En aquesta oportunitat, Mestre va estar acompanyat per un sòlid i sensible combo que el va enriquir notablement, aportant matisos, textures i múltiples colors. Menció especial al cantautor argentí Nico Smari, que va compartir amb el Jordi el protagonisme de la sessió com a solista, cantant i traient boniques notes de la guitarra i d’un ronroco, sorprenent instrument tradicional patagó, amb el qual va afegir matisos d’arrel i una calidesa tímbrica molt especial. Al seu costat, a les veus, Joana Jové va aportar una dimensió etèria i emocional, amb María Esther a la flauta i al saxo dibuixant línies melòdiques que evocaven l’aire i el moviment de la muntanya i Pol Alonso, des de la bateria i les percussions, sostenint amb subtilesa un pols que reforçava la sensació de paisatge viu. Lluny de ser un mer acompanyament, el grup va funcionar com un organisme col·lectiu, profundament connectat amb la narrativa de l’espectacle, i aportant gran bellesa sonora, com si d’un diàleg amb el mateix medi ambient es tractés. No parlem, sol, d’una inspiració estètica, sinó d’una autèntica connexió vital ja que cada peça sembla sorgir d’una vivència directa amb el paisatge i altres protagonistes com el vent, el desglaç, la immensitat de la muntanya o paratges inhòspits dispars. Aquesta relació es tradueix en dinàmiques cuidades, silencis eloqüents i progressions que imiten processos naturals, aconseguint una narrativa musical coherent i profundament evocadora. Però El llanto del glaciar no és només una creació contemplativa sinó, també, un veritable compromís ecologista, amb la fragilitat dels ecosistemes convertint-se en l’eix conceptual de l’espectacle per recordar-nos, des del poètic i el reflexiu, la urgència de preservar aquests entorns. En definitiva, el projecte Soul Mountain confirma Jordi Mestre, un artista en plena maduresa creativa, capaç de fusionar tècnica, emoció i consciència ambiental en una proposició honesta i necessària, segurament única.
