Recerca sensorial
Hi ha discos que han marcat un abans i un després en la història del jazz contemporani i Khmer, publicat per Nils Petter Molvaer el 1998, pertany a aquesta exclusiva categoria de primeríssim ordre. La seua revisió a l’Auditori Kursaal de Donosti, dins del Jazzaldia 2026, va confirmar que aquella obra continua conservant intacta la seua capacitat per sorprendre i entendrir. Lluny d’oferir un exercici de nostàlgia, el trompetista noruec va presentar una lectura viva i plenament actual d’un àlbum que va trencar les fronteres entre el jazz, l’electrònica, l’ambient i el rock atmosfèric.
Una proposta que en el seu dia va resultar revolucionària i que avui continua sonant extraordinàriament moderna i vigent. El so de Molvaer manté una personalitat inconfusible. La seua trompeta defuig el virtuosisme exhibicionista per construir un discurs d’enorme intensitat emocional, on cada nota sembla sorgir del silenci amb una precisió gairebé escultòrica.
Hereu de la llibertat expressiva de Miles Davis i de l’estètica sonora desenvolupada pel segell avantguardista alemany ECM (Edition of Contemporary Music) ha sabut crear un llenguatge propi en el qual conviuen la improvisació, les textures electròniques i una profunda sensibilitat melòdica. Bona part de l’èxit del concert va descansar també en l’extraordinària complicitat de la banda, amb la guitarra d’Eivind Aarset desplegant un fascinant univers de paisatges elèctrics, Jan Bang enriquint cada composició amb un sofisticat treball de live sampling, DJ Strangefruit aportant la dimensió electrònica que defineix la identitat de Khmer, i tot sostingut per la sòlida base rítmica d’Audun Erlien al baix i els bateries Rune Arnesen i Per Lindvall que van sostenir una arquitectura rítmica d’admirable precisió, flexible i orgànica, capaç d’oscil·lar entre la pulsació hipnòtica i l’explosió dinàmica sense perdre mai l’equilibri.
El cuidat disseny sonor de Sven Persson i la sòbria il·luminació de Tord Knudsen van completar una experiència immersiva on cada element, a tall de puzle perfecte, semblava formar part d’una única composició escènica de transformació i recerca sensorial. Un tot d’enorme riquesa tímbrica, on la tecnologia mai va eclipsar l’emoció, com molt bé va saber valorar el públic massiu que va acudir a l’encontre de la banda nòrdica i va continuar l’espectacle amb respecte, ovacionant-lo quan va ser necessari.
Molvaer va tornar a demostrar que la veritable innovació no rau en els recursos fets servir, sinó en la capacitat per construir un univers sonor reconeixible i profundament personal. Més d’un quart de segle després de la seua publicació, Khmer continua elevant-se com una referència imprescindible del jazz europeu contemporani més trencador, i Nils Petter Molvaer, al capdavant del seu magnífic grup de suport instrumental, continua ocupant un lloc privilegiat entre aquells músics capaços d’obrir nous camins expressius sense perdre mai de vista la sensibilitat com a destinació final de la seua música. Per no oblidar...
