Estrena de la tragicomèdia ‘Groenlàndia’

Com si no en tingués prou amb l’honor d’haver governat els Estats Units quatre anys, ser reelegit de nou i haver dinamitat els mapes de la geopolítica mundial, sembla que Donald Trump aspira, a més, a ser un gran programador de continguts audiovisuals a través de les seues decisions polítiques. Com la Warner Bros, Disney o Netflix.

L’Operació segrest de Nicolás Maduro és una autèntica pel·lícula d’acció. Posteriorment, el seu equilibri i els diàlegs entre les dos dones que aspiren a la presidència de Veneçuela, Delcy Rodríguez i Corina Machado, semblen una TV movie per a les tardes de diumenge. I la que està muntant a Groenlàndia pot acabar en tragicomèdia; a saber, tragicomèdia és una “obra dramàtica en la qual es barregen continguts tràgics amb altres de còmics, espai per al sarcasme i la paròdia”, segons la definició clàssica de gèneres.

Tant sí com no podria ser el títol d’aquesta producció, frase de Donald Trump referida als seus afanys annexionistes de l’illa àrtica, actualment dependent de Dinamarca. Groenlàndia no està plena de vaixells russos i xinesos com denuncia la Casa Blanca per justificar la seua gana depredadora de territoris. O no tant. Res de nou en la història dels Estats Units que va comprar l’estat de Louisiana a França, el de Florida a Espanya i el d’Alaska a Rússia. Puerto Rico va ser pres militarment el 1898 durant la guerra hispanonord-americana.

Groenlàndia, que és la segona illa més gran del món amb una extensió quatre vegades superior a Espanya, té el seu propi govern i una població de menys de seixanta mil habitants que no vol ser annexionada pels Estats Units. Però Trump la pretén i amenaça de fer-ho militarment. Seria aberrant: un país de l’OTAN –via Dinamarca– rebent un atac d’un altre aliat. Aquest seria el component tràgic de l’obra. De moment vuit països europeus i socis de l’Aliança Atlàntica han enviat alguns militars en un signe de solidaritat davant del desafiament de Trump. Alguns comentaristes han ridiculitzat aquest gest perquè unes dotzenes de soldats alemanys, francesos, polonesos o britànics són irrellevants davant el poder nord-americà. I se’n burlen. És el component còmic. Però el missatge és nítid: es vol donar suport a Dinamarca i també col·laborar amb els Estats Units en un control més gran del pas per la zona de submarins russos i vaixells xinesos de prospecció de subsols marins buscant terres rares. Groenlàndia és un pastís gelat cobejat per les tres grans potències i a mans, ara per ara, d’una diminuta nació, Dinamarca, amb tants habitants com el País Valencià; malgrat que amb uns socis rellevants en nombre i potencial, com la Unió Europea i l’OTAN.

El món mira alarmat aquesta nova superproducció que pot arribar a les pantalles molt pròximament. Els guions estan preparats i el rodatge, a punt de començar. Si Donald Trump Productions l’estrena, el públic se sorprendrà; però ja n’estava avisat.

El professor José Antonio Sanahuja, catedràtic de Relacions Internacionals de la Universidad Complutense de Madrid, convida a rellegir el discurs de la seua presa de possessió del 20 de gener del 2025. Hi està tot ben explicat al detall. O no el vam llegir, o no ens el vam creure. Trump és tremendament perillós, però reconeguem que avisa. Hem d’arxivar per sempre la frase “això no pot passar”, encunyada en reflexions lògiques. Amb Trump qualsevol pel·lícula pot passar, de riure o de terror. La millor ficció d’antany, desgraciadament, és avui als informatius.