Aquest papa no vol ser polític, però...

Davant de tanta crispació política, judicial, policial i mediàtica que acorrala Pedro Sánchez, potser el president hauria de demanar urgentment una visita a Espanya del papa Lleó XIV, per distreure el personal. I contractar, a més, una dotzena de concerts del porto-riqueny Bad Bunny, que enfurisma Donald Trump per parlar en castellà. I, per acabar-ho d’adobar, demanar-li a Florentino Pérez que organitzés les primeres eleccions presidencials del Reial Madrid després de 20 anys per reelegir-se entretenint l’afició, ja que de trofeus van més aviat fluixos les últimes dos temporades. Ja que tot això passa en aquests dies, per casualitat és clar, tot i que Vox digui que és una maniobra sanchista. Però tot i així no s’aconsegueix enfosquir l’estrella mediàtica Leire Díez, una exalcaldessa càntabra del PSOE que s’ha ficat a espia sorollosa, de l’escola del Petit Nicolás, que taca i incomoda qualsevol que tingui la desgràcia de creuar-se-la en el seu camí; malgrat que fos només un minut, és suficient perquè ella ho apunti al seu quadern. En aquest país, no haver conegut Leire Díez, ni el comissari Villarejo, és com una assegurança de vida.

La pressió és tal, i l’atrinxerament de periodistes, policies i magistrats és tan explícit i els missatges creuats de tal calibre, que fins i tot l’UCO ha hagut de filtrar que fa mesos que esperen l’autorització d’un jutge per investigar el nòvio de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. Una cosa així com “no es creguin vostès que només assetgem els d’un costat i no veiem res irregular en l’altre, però no ens deixen”. Per a súmmum, alguns tertulians han comprat l’espècie que el final del món sanchista arriba inexorablement, i disparen fake news nuclears. La més sonada, la que va sentir espantat un taxista, bastant raonable ell per cert, segons la qual l’única sortida que li queda a Sánchez a la màniga és sorprendre’ns amb un referèndum sobre Monarquia o República. Delirant.

És tal la confusió que, si un llegeix o escolta la frase “moltes coses no s’han fet amb democràcia”, no sap si estem parlant d’investigacions policials, de decisions de partit o de processos judicials. Es pot aplicar a tot. I després es descobreix que l’autor de l’afirmació és Enrique Riquelme, l’atrevit empresari que manté que “Florentino encarna una monarquia feudal”.

Amb tanta concentració d’esdeveniments i de notícies, falses o vertaderes, que ja s’aclarirà, no us perdeu els míssils verbals del papa. Des del seu entorn més lleial, ens fan lliscar algunes pistes: “Va triar viatjar aquí i quedar-s’hi set dies –que no és normal– convençut que Espanya i Mèxic són els pivots clau per contenir l’ofensiva mundial dels tecnooligarques que, sota el paraigua de Trump, volen dominar el món, arraconant fins i tot els principis democràtics.” El periodista espanyol que més sap del Vaticà, Vicens Lozano, afirma que Prevost “és un home del nord i del sud alhora”, per haver nascut a Chicago i haver exercit la seua tasca pastoral al Perú. Per a Lozano, “Magnifica humanitas” és un fonament eticomoral humanista davant la intel·ligència artificial, contra la deshumanització i les mentides. Només té 70 anys, per la qual cosa el seu pontificat serà llarg, i no s’esporugueix davant de Trump, ni davant de les conspiracions que li preparen els involucionistes nord-americans, mexicans i espanyols. “Volia ser només un papa espiritual, però l’han empès a ser papa polític”, assegura un col·laborador molt proper. Benvingut al volcà polític, santedat. I gràcies per demanar-nos seny.