Ens volen sols

Haver crescut en un poble petit i sense mòbils fa que la meva memòria pugui traslladar-se a èpoques en què el temps tenia una altra dimensió, passava més lent, fins i tot hi habitaven els silencis i l’avorriment.

En l’era de la hiperconnexió, el silenci és de vegades incòmode, de vegades estrany, i l’avorriment enviat a l’exili, ben lluny. La ment desassossegada necessita d’estímuls constants per no caure en el buit i en el malestar, i així anem fent la bola més gran i indigerible.

Amb aquesta acceleració constant, les relacions també se’n ressenten. Un vincle necessita de temps i espai. Necessita estar present, compartir, escoltar, conflictes, disputes, abraçades i petons. Les relacions s’han d’anotar a l’agenda igual que fem amb les reunions importants i les visites al metge, altrament es debiliten i acaben mutant en quelcom on el nosaltres més profund no hi té lloc. I el nosaltres és molt més poderós que el jo. Sobretot quan venen maldades.

Crear aquest vincle implica ser curiosos, ampliar la mirada i ser empàtics. Allò de posar-se a les sabates dels altres i caminar-hi. I no tenir por del que és diferent ni prejudicis. Les diferents identitats i orígens aporten riquesa al relat, un relat que o és compartit o no és.

Amb totes les bestieses que estem presenciant a tort i a dret, no perdo la fe amb l’ésser humà i més ens val no perdre la fe perquè el que ens ve és un repte gegant. Empreses que enregistren tots els moviments dels treballadors per tal de ser reproduïts per robots, corporacions fantasma que creen ofertes de treball falses per recopilar dades de persones, gent que es quedarà fora del sistema “gràcies” a la intel·ligència artificial, joves que aposten per les microjubilacions temporals als trenta anys per prioritzar el seu benestar i parlar d’una renda universal quan al voltant d’un vint per cent de la població treballa i amb el seu sou no poden ni cobrir les seves necessitats bàsiques. Entre d’altres.

D’aquí el títol d’aquesta columna. Ens volen sols. Estabornits amb les nostres misèries, eslògans del segle passat i entreteniments dictats per un algoritme. Un futur sense un nosaltres.