Habitatge per a tothom? (2)

Ronald Reagan excel·lia explicant acudits de la Unió Soviètica. Mostraven tot rient una realitat que explicava la caiguda de la gran potència del moment. Un rus va a comprar un cotxe. Entre aquest i aquest, la tria és única. Finalment el funcionari diu que el cotxe li entregaran el 13 de juny, dos anys després. El comprador obre l’agenda per anotar-ho i pregunta: Al matí o a la tarda? Quina importància té, això? Diu el funcionari. Molta, respon l’atribolat ciutadà, ja que al matí vindrà el manyà que m’ha de reparar la calefacció que tinc espatllada des del mes passat. Des de les primeres eleccions municipals, més del 75% de la població de Catalunya ha estat governada pels socialistes, sols o en companyia de la sopa de lletres esquerrana. Durant aquests 40 anys el problema de l’habitatge no s’ha solucionat en aquestes ciutats, ans el contrari, s’ha agreujat per a tothom menys per a algunes grans empreses immobiliàries i els comissionistes polítics de cada moment. Aquests s’han fet l’arròs i el llamàntol en els centenars de plans d’ordenació urbana projectats, aprovats i executats per la majoria d’ajuntaments. Els treballadors i els joves han estat perjudicats per la política immobiliària essent avui la compra i el lloguer una entelèquia. Els propietaris de pisos han pagat la festa major a preus de bombolla que enriquiren, a qui els promovia, els construïa i qui els venia. Després han pagat els impostos i taxes que les administracions no han deixat de diversificar i augmentar. Ara, per conveniència política se’ls assenyala com a avariciosos especuladors, quan en realitat només han estat sostenidors del sistema. Els empresaris, especialment els autònoms, s’han vist enterrats en una muntanya de paperassa que ofega l’emprenedoria. Els pagesos veuen destruïda l’horta i el secà en projectes que en res beneficien la societat. En definitiva, tothom hi perd, perquè el problema de l’accés a l’habitatge continua irresoluble. Mentrestant, les administracions asseguren que han posat i posaran les mesures per solucionar el problema de la propietat i el lloguer. Han promulgat multitud de normes i plans, sovint irracionals. La despesa de recursos públics no han produït ni ofici ni benefici per a la ciutadania.