La bellesa (útil) de l’aigua
Setmanes enrere donava notícia en un Enllà al dominical Lectura, il·lustrat amb dues fotos de Lluïsa Pla, de la instal·lació recent a Artesa de Segre, en el marc d’una nova ruta turística pel nucli històric de la vila, d’un senyal metàl·lic amb textos explicatius, imatges antigues, codi QR i un mapa, just davall de l’enorme casal de pedra renaixentista conegut com la Granja, bastit a mitjan segle XVI per l’abadia de Montserrat com a magatzem dels delmes, i que un cop desamortitzat compraria en 1840 la família Girona, de Tàrrega, que pocs anys després impulsava la construcció simultània del canal d’Urgell i del ferrocarril Barcelona-Lleida-Saragossa.
Vora aquest element informatiu s’ha habilitat un mirador per contemplar el mateix panorama que el patriarca Ignasi Girona descrivia en una carta enviada al seu fill Manuel, el 23 de juny de 1851, escrita en el castellà preceptiu a l’època, si bé entre ells parlaven en català, comentant la visita del germà d’aquell, Ignasi, a l’Exposició Universal de Londres, i recollida justament per Lluïsa Pla al llibre Els Girona, la gran burgesia catalana del segle XIX (Pagès).
Hi comença el progenitor dubtant que les vistes londinenques gaudides pel diguem-ne Ignasi júnior poguessin superar les que ell dominava des del seu casalot sobre les hortes d’Artesa, Salgar, Montsonís, Vernet i Alentorn, per entremig de les quals “serpentea el Segre por detrás de algunos centenares de troncos de álamos muchos de los cuales hemos nosotros plantado”. Un paisatge agrari que li semblava “una alfombra de colores verdes” formada per les diferents finques, “corriendo al contorno de ellas el referido y presuroso río que ribetea como una cinta de plata”. Encara rebla la bucòlica imatge amb una nova metàfora tèxtil: “En el dia de hoy dicha extensión se parece a un cubrecama de damasco de muy variados verdes”. I l’home se’ns acaba posant poètic i desafiant: “También están regalados los oídos con organitos que son los ruiseñores, mirlos, jilgueros y primaveras que son muy abundantes en este pahís. ¡Vamos a ver si hay en la exposición universal semejantes alfombras y cubrecamas de semejante extensión y tan hermosas!”.
Segons la Lluïsa és probable que, extasiat per tot aquell bé de Déu de catifes i cobrellits vegetals, gràcies a l’aigua de reg, don Ignasi decidís emprendre l’obra faraònica del canal.
