No ve de mil, ni d’un pam

Misteri resolt. Portava anys preguntant-me com és que els carrers de Lleida es veuen tan buits els diumenges i força dates d’entre setmana pintades de vermell al calendari. A l’estiu hi trobo explicacions plausibles: viatges, platja, muntanya, pobles d’origen o la torre de l’horta. A l’hivern, l’esquí, tot i que en menor nombre, pel cost. Però a la primavera i a la tardor? Ara al març fotografiar floretes al Baix Segre, d’acord, i a l’octubre i novembre els colors botànics per damunt del Montsec o buscar bolets, un públic encara més reduït. Per tant, on es fica la gent? Tothom a casa, mirant pantalles? Dubto que llegint.

Per fi n’he pogut treure l’aigua clara, gràcies a la notícia de la col·locació de la primera pedra de Torre Salses, amb la placa escrita naturalment en castellà, un projecte amb què l’actual Paeria s’ha entossudit, seguint la consigna socialista de creixement descontrolat peti qui peti, tant se val els ànecs de l’aeroport, els pocs terrenys agrícoles vora Port Aventura o els heroics botiguers que sobreviuen al nucli urbà de Lleida, i de retruc la llengua i identitat pròpies. En el decurs d’aquell acte, gairebé de partit, sense paers de l’oposició, el CEO de la promotora del Shopping Promenade, nom cosmopolita mig anglès i mig francès, perquè no serem tan provincians com per emprar el català, reportava que 25.000 lleidatans acudeixen cada festiu a Puerto Venecia, l’àrea comercial saragossana. Doncs tot aclarit. Si hi afegim d’altres tants milers comprant a l’Illa Diagonal, les Gavarres tarragonines i Andorra, sembla lògic que aquí hi quedem quatre gats. La gran diàspora. Però els números no em quadren, igual que les enormes expectatives anunciades per l’alcalde, quan augura clients arribats fins i tot d’Igualada, Tortosa i Sabiñánigo. I tant que sí! Me’ls imagino tots decidits a fer més quilòmetres per firar-se aquí en lloc de Barcelona, Tarragona o Saragossa, sobretot els últims, tenint en compte la simpatia que ens demostren Aragó endins. A la vista d’un tal rigor comptable, quina credibilitat mereixen d’altres xifres esbombades arran de la implantació a casa nostra d’un model de comerç en crisi a tot arreu, per insostenible i caduc, com els 145 milions d’inversió o els 1.400 nous llocs de treball o el 78% dels veïns que, en paraules del mateix Larrosa, consideren que “vivim en una ciutat collonuda”?