Llengües sense fronteres
El relat de la nena Asmae Soussi, guanyadora del segon premi en el grup de cinquè i sisè de primària al XXI Concurs de Narrativa Breu i Dibuix “Joan Solà”, concedit la setmana passada, es titula Ganes de parlar català i explica l’experiència de deixar fa poc més d’un any el seu poble muntanyenc en què s’expressen en àrab darija per traslladar-se a Bell-lloc d’Urgell, “on no coneixia ni entenia ningú”. Aquí ha après ràpidament a parlar (i a escriure tan bé com per merèixer un guardó literari) en l’idioma propi del país d’acollida, gràcies als mestres, als nous amics i a aplicacions com Duolingo, Viu el CatShow i Mondley. Diu que ho ha fet perquè som a Catalunya i “la majoria de persones parlen català”. Bé... Considera que, si no s’utilitza, “perdrem la llengua catalana per sempre” (ja s’hi sent inclosa: “perdrem”). La xiqueta nouvinguda demostra més clarividència que alguns polítics i molts catalanoparlants de tota la vida: “El català és necessari per viure aquí i ser cada vegada millor persona: per estudiar, per treballar i per estar amb amics i conèixer gent nova.” Un petó ben gros, Asmae.
El primer premi en la mateixa categoria infantil l’obtenia Jiaixiang Jin, de la família xinesa que regenta el basar Jin del carrer Pau Casals, pel text Defensem el català al parc. Hi narra la història d’un nen marroquí, Mohamed, arribat feia poc a Bell-lloc i que solia anar a jugar al parc municipal en sortir de l’escola. Al principi li costava comunicar-se amb els companys de jocs, però a base de parar l’orella i molta constància ja es feia entendre força. Una tarda hi van irrompre uns quants noiets més grans xerrant en castellà i exigint de mala manera als petits que s’hi adrecessin en aquesta llengua. Això va fer sentir fatal al Mohamed, perquè creia que tant d’esforç per aprendre el català no li havia servit de res. Però després de “plantar cara”, com propugnava Joan Solà, a la colla de pinxos, per sort emprant només recursos verbals, la disputa es va saldar sense conseqüències. I conclou el Jiaixiang, referint-se al Mohamed, que aquell dia havia comprès una cosa molt important: “Defensar el català no vol dir enfadar-se ni discutir, sinó parlar-lo, compartir-lo i ajudar els altres a aprendre’l, perquè el català és més que una llengua. És una manera de viure, de fer amics i sentir-se part d’un lloc”. En el seu cas un bell lloc.
