Dijous, 4. Tontèmia
- Cada vegada tinc més clar que això de la pandèmia va ser una tontèmia.
- Aquesta sí que no me l'esperava! Sembles el Bosé!
- De Bosé, res. La pandèmia va ser una cosa horrible, però la gestió que en van fer els polítics va ser un desastre.
- T'hauràs d'explicar una mica millor.
- Mentre milers d'ancians eren abandonats de la manera més esborronadora, els polítics ens prohibien anar sense mascareta encara que passegéssim sols per un bosc i deixaven que es perdessin milers de dosis d'AstraZeneca perquè donaven menys diners que les de Pfizer.
- No siguis terraplanista. Vetllaven per la nostra salut.
- I per les seves comissions. Mira els escandalosos enriquimients aprofitant-se del dolor de la nostra gent gran. Enriquir-se amb l'abandonament dels vells: no em puc imaginar una misèria moral més repugnant. Fa 4 anys que espero que no només la història, sinó també els tribunals posin al seu lloc els governants per la seva infame gestió de la pandèmia
- Et veig enfadat!
- N'estic, i molt. No perdonaré als polítics el mal que van causar als nostres nens, als nostres adolescents i a la nostra gent gran amb la pandèmia. No els perdonaré les ansietats, les pors, les depressions amb què van haver d'afrontar el començament i el final de les seves vides per culpa de la incompetència d’uns governants que van utilitzar la pandèmia per comportar-se com una colla de vulgars aprenents de Calígula. Quan va començar la crisi, mentre no arribaven les vacunes, hauria estat bé tenir-ne una contra l’estupidesa i que se l’haguessin posat els polítics.
- Res, tu. Que sembles un negacionista.
- De negacionista, res. La pandèmia va ser una cosa terrible i no és que no s'haguessin de prendre mesures dures: és que probablement es van quedar curts, però mesures dures no vol dir estúpides. Tancar nens sis setmanes en apartaments de 60 metres quadrats mentre els gossos sortien dos vegades cada dia va ser de traca. I abandonar la nostra gent gran a les residències va ser directament criminal.
