La tabarra de Belarra

Passa el temps i passa tot, però hi ha coses que mai canvien. A Espanya, una de les variables més immutables és la voluntat de fotre els catalans tothora i arreu, d’esquerra a dreta i de dalt a baix. Perquè si hi ha una cosa “que nos dimos entre todos” és l’anticatalanisme. És evident que uns ho són més que altres i ho manifesten més o menys abrandadament, però hi ha un fil roig, una espina dorsal, un cromosoma en l’ADN espanyol que relliga i dona raó de ser a la seva identitat nacional, i no és altre que fastiguejar els d’aquella comunitat autònoma de dalt a la dreta. A l’hora de posar-s’hi les formes importen, però no ho són tot. Allò que interessa és l’objectiu comú: uns amb vaselina i els altres sense, els catalans han d’acabar sempre amb la roba interior als turmells. Ione Belarra, navarresa, jove, dona i de Podem, ha manifestat recentment un rebuig sonor al pacte de Junts amb el PSOE perquè Catalunya obtingui unes engrunes de les competències en immigració. La raó: Junts és un partit antiimmigració no gaire diferent dels ultradretans d’Aliança Catalana o Vox. Irene Montero ho ha reblat afirmant que l’acord suposa obrir les portes al racisme. Aquí no importa que sigui una reivindicació que ve de lluny, ni que el que s’està demanant no afavoreix Junts –un partit que actualment no governa a Catalunya–, ni que aquesta competència beneficiaria un país que té un problema greu. El que realment importa, i això és potser el que preocupa Belarra i molts espanyols, és que Catalunya en pugui treure algun benefici, ni que sigui social. La tabarra de Belarra està lligada al mateix nervi que el rebuig dels sindicats de Renfe i Adif al traspàs de Rodalies. Tant els fa la transcendència del fenomen migratori a Catalunya, o els problemes inacabables que tenim amb la xarxa ferroviària. Al final, aquell fil roig, aquella espina dorsal, el cromosoma de l’ADN espanyol, els impedeix veure que allò més raonable és que l’administració catalana assumeixi la gestió d’aquests assumptes. Però potser pensen que tots els catalans som racistes i incapaços, especialment els independentistes, i que ho faríem malament. És en aquest punt que algú hauria de recordar a les diputades Belarra i Montero que elles eren secretaria d’estat i ministra del govern de les concertines a Ceuta i Melilla.