En Jan i en Cris
En Jan Pomés arribava dimarts a casa després d’una dura jornada de feina. És senador del PSC per Lleida i ho combina amb la responsabilitat de ser el paer en cap de Cervera, un càrrec amb el qual havia somiat des de petit, segons diuen fonts ben informades de la capital segarrenca. Estava satisfet del que els seus companys senadors havien votat aquell dia a Madrid: instar el Museu Nacional d’Art de Catalunya que torni les pintures de Sixena a una monja d’Àlaba i al Govern d’Aragó.
Li hauria agradat participar a la votació, però no va poder perquè no forma part de la comissió de Cultura. Tant és, perquè en unes declaracions ha dit que les sentències no poden discutir-se ni polititzar-se, amb la qual cosa ens ve a dir que, d’haver pogut votar dimarts al Senat, hauria premut agradosament el botonet en favor de la monja i els aragonesos. En Jan, a més, és algú amb molt de criteri en matèria patrimonial, com va demostrar fa poc en salvar de l’oblit un retaule gòtic que dormia als magatzems del Museu de Cervera i instal·lar-lo a la Paeria, desoint, com cal i com s’ha de fer, qualsevol normativa internacional. Un historiador de l’art baralladís ho denunciava en aquest diari, però què sabrà ell de patrimoni i de coses maques per decorar parets d’ajuntaments.
En Christopher Person, en Cris, és el marit d’en Jan i no només comparteix amb ell el llit i l’escuma d’afaitar, sinó també la filiació política i les maneres d’exercir-la. Fa pocs mesos va ser cessat, injustament, com a director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà després d’haver-se negat a emprar la denominació Catalunya Nord per referir-se... a la Catalunya Nord.
Que portés el serrell decolorat com Lamine Yamal no va ser l’argument per nomenar-lo, sinó que ho aconseguí gràcies als seus ous morens, ja que no se li coneixia cap expertesa o relació amb el septentrió català. Tenia experiència com a “lingüista computacional en recerca i desenvolupament en intel·ligència artificial”, diu la Viquipèdia, amb la qual cosa no s’entén que la felicitació de Nadal que va enviar –en francès, és clar– des de la Casa de la Generalitat tingués faltes d’ortografia. Tot culpa d’algun subordinat ignorant, naturalment.
En Jan i en Cris, en Cris i en Jan. Dues cares d’una mateixa moneda. Dues gotes d’aigua al port de mar de Cervera.
