Visita nefasta al Louvre
Ja ho diu la dita francesa, Quand il pleut, il pleut des cordes, que vindria a ser un equivalent de la més nostrada d’Ase magre, ple de nafres, o A perro flaco, todo son pulgas dels castellans. Després del robatori cinematogràfic al Louvre va fer-se públic que el gran museu francès no només té importants deficiències de seguretat, sinó també en els edificis i les mesures de conservació preventiva que protegeixen les peces. La situació és greu i l’havia denunciat feia mesos la directora del museu a través d’una memòria confidencial enviada al ministeri de cultura. S’hi apuntaven problemes com les goteres i els pitjors presagis s’han complert, perquè fa pocs dies una fuita d’aigua malmetia 400 documents dels segles XIX i XX de la biblioteca d’antiguitats egípcies.
El desastre va ser el 26 de novembre, però la notícia no saltava a la premsa fins el 7 de desembre, segurament perquè els directius del Louvre estaven més nerviosos que fent de ventre en un vàter de discoteca sense balda. Un servidor era a París el divendres 28, dos dies després de la fuita, i vaig acostar-me al Louvre per visitar algunes sales. L’experiència fou pèssima des del primer minut degut a la impossibilitat de donar-me d’alta al web que et permetia treure les entrades per avançat. Contrasenyes, formularis encavallats i pantalles que donaven error, una desesperació total i 45 minuts perduts, més la cua al carrer. Els 22 € de l’entrada, els pitjor invertits dels darrers mesos. Sí, vaig veure amb deteniment i de prop els caravaggios, brutíssims, com la majoria de grans obres del Louvre; i vaig tenir per a mi sol la Mare de Déu del Canceller Rolin, de Jan van Eyck, que per ella sola mereix un vol a París. Tanmateix, les sales de pintura espanyola estaven completament tancades, com també ho estaven les de l’Islam i, naturalment, les de l’antic Egipte, potser de resultes de la fuita esmentada, aleshores encara amagada a l’opinió pública. No eren els únics espais clausurats i, per reblar-ho, hi havia vitrines buides sense cap cartell que ho justifiqués, altres sense il·luminació i una descurança generalitzada que em van semblar impròpies del museu més important del món. Els grans estats es projecten a través dels seus museus, i si el Louvre està així de malament, vol dir que la grandeur va de baixada.
