Tatuatges i residències
Sovint miro d’imaginar com serà la fauna que habitarà les residències geriàtriques del futur, és a dir, com les nostres generacions les omplirem i com s’hi desenvoluparà la vida a dins. No fa gaire en vaig visitar una i la imatge d’un home, no gaire gran, però força castigat per la vida, de ben segur perquè així ho havia volgut, va impactar-me fort perquè la diferència d’edat amb ell no era substancial i perquè se’m feia estrany veure un paio tot tatuat en un lloc com aquell. Sí, van ser els tatuatges el desencadenant dels meus pensaments.
La visió d’aquells braços i coll tatuats em van fer canviar la percepció i intuir que, progressivament, les residències experimentaran canvis considerables i imminents en el tipus de clientela. Algú em va parlar d’una persona de poc més de cinquanta anys, rei o reina de la nit al seu dia, que hi ha anat a parar després que la parella l’abandonés per algú jove i el cap li marxés. Això ja són realitats, però arribarà el dia que els geriàtrics s’ompliran dels quillos del barri que et demanaven cinc duros a la porta dels recreatius, dels animals que cada setmana gaudien de les baralles al mig de la pista d’una discoteca, o dels traficants de pa sucat amb oli que venien televisors taronges o mitsubishis, sempre jamarosas, asseguts al banc d’una plaça.
També hi aniran les noies amb popes de silicona i els morros recautxutats, i serà un espectacle veure aquells rostres manipulats pels líftings i les xeringues d’elles al costat de les panxes voluptuoses i els tatuatges tribals d’ells. Allà dins s’hi fumarà algun canut que altre i les pastilles que s’hi repartiran no seran només les de la tensió i el colesterol. Hi haurà baralles i crits de tota mena. També seran diferents les relacions que s’establiran entre els interns, especialment entre aquells que encara controlaran els esfínters i que podran mantenir relacions sexuals.
Estic convençut que les residències seran Sodoma i Gomorra, amb encontres matiners de dentadura postissa a la tauleta, tardeos de titola i xona per combatre el tedi de no tenir res a fer, o excursions nocturnes en un dimecres qualsevol que acabaran amb dos ancians gemegant indissimuladament. A no ser que, com a la mili, els menjars se salpebrin amb un polsim del que sigui. Pobres gericultors, la que els espera.
