Dret a decidir

La cimera convocada pel president Puigdemont ha escenificat un ampli suport transversal a l’exercici del dret a decidir amb representants institucionals i dels partits que donen suport al procés, dirigents sindicals, d’algunes organitzacions patronals i també d’entitats socials i participatives. La novetat, en aquesta ocasió, tan significativa que va obligar a canviar l’horari de la reunió, és la presència de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que s’afegeix als representants de Catalunya Sí que es Pot, que ja havia participat en altres reunions. Caldrà veure fins on arriba aquest ampli consens en l’exercici del dret a decidir i com es desenvolupa, perquè els independentistes defensen el referèndum a qualsevol preu, encara que sigui unilateral, obrint possibles especulacions sobre la seua eficàcia i la seua validesa internacional, mentre que d’altres defensen que el referèndum ha de ser negociat amb l’Estat i fins hi ha qui pensa que també pot exercir-se el dret a decidir mitjançant eleccions. De moment, s’ha elegit una comissió per coordinar el referèndum, amb una notable presència d’exmilitants del PSC i d’Iniciativa, entre els quals hi ha el lleidatà Francesc Pané, que segurament té per objectiu ampliar l’espectre i la transversalitat, però que també pot alentir el calendari i moderar la radicalitat dels partidaris del referèndum unilateral. L’alcaldessa de Barcelona ja va advertir que “un altre 9-N no seria un referèndum”, i encara que seria injust considerar que hem tornat a la pantalla prèvia a aquella consulta, també seria un miratge considerar que en aquests moments és possible pactar un referèndum amb el poder estatal. Perquè on no hi ha novetats és en la postura de Madrid, i per boca del portaveu del Govern s’insistia que “no hi haurà referèndums d’autodeterminació” a Espanya, mentre la maquinària de l’Estat continua amb el seu rodet implacable per defensar l’ordre constitucional: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fixa per al 6 de febrer els judicis contra Mas, Ortega i Rigau, i el Constitucional anul·la les ponències de les tres lleis de desconnexió. És legítim confiar, com fa Colau, que es pot canviar l’espectre espanyol, que hi ha sectors partidaris d’una consulta i que l’objectiu és la democràcia abans que la independència. Però el problema és que hi hagi una majoria i un objectiu sòlids i es facin respectar.