SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Ahir donàvem compte en aquesta mateixa secció dels bons resultats de l’economia catalana, amb un creixement del 2,9 per cent en el primer trimestre de l’any, superior a la mitjana europea. Són dades molt favorables que, en conjunt, ens beneficien a tots, però no deixen de ser percentatges que incumbeixen a la macroeconomia. Aquest preàmbul ve a tomb per la paradoxa que suposa comparar aquestes xifres amb les que tenen a veure amb les persones més desfavorides.

I és que aquesta mateixa setmana Càritas de les tres diòcesis lleidatanes van presentar el seu balanç sobre les seues activitats socials referents al passat exercici, i els seus responsables van coincidir a definir la situació com a “inquietant”. No és estranya aquesta qualificació ja que les tres delegacions van atendre un total de 7.413 persones de forma directa, la qual cosa en suposa gairebé 300 més que a l’exercici anterior. A aquesta xifra més que preocupant cal sumar els gairebé 16.400 ciutadans i ciutadanes que es van beneficiar d’ajuts de diferents tipus, amb la qual cosa l’import que Càritas dedica a aquestes finalitats solidàries s’ha vist augmentat en un 30 per cent en només tres anys, arribant als gairebé 7,2 milions el 2022.

En aquest sentit, hi ha dos aspectes que destaquen en el balanç presentat i que ens han de fer reflexionar com a societat: d’una banda, que es cronifiquen tant la pobresa com l’exclusió social, amb els problemes de tota mena que comporten aquestes situacions. I, de l’altra, que moltes famílies, malgrat treballar els seus membres o una part, no arriben a fi de mes davant l’augment de preus de productes de primera necessitat, especialment els aliments. Que Càritas i els admirables voluntaris treballin i dediquin esforços a intentar revertir la situació de milers de persones és més que admirable, però és tasca de tots, des de les administracions fins a qualsevol ciutadà corrent, intentar aportar encara que sigui un gra de sorra per ajudar els més necessitats.

Només millorant la qualitat de vida de la societat en general podem estar satisfets i veure que els esforços dedicats a aquesta tasca tenen la merescuda recompensa.Operació EsperançaSi la jornada d’ahir va deixar una gran notícia no va ser cap altra que la troballa amb vida i rescat dels quatre nens indígenes colombians que estaven perduts des del passat 1 de maig a la selva amazònica arran de l’accident de l’avió en el qual viatjaven al costat de la mare, el pilot i un altre adult. Quaranta dies després, amb una intensa recerca per part de militars i indígenes coneixedors de la zona, en una operació encertadament batejada com a Esperança, els quatre germans, d’edats compreses entre 1 i 13 anys, van ser localitzats en bon estat de salut. No ha estat un miracle però gairebé.

tracking