Ningú preserva l’entorn com el sector primari
Més de dos mil tractors de tot Catalunya van marxar ahir fins a Barcelona per fer arribar a la Generalitat, Govern central i Comissió Europea un SOS sobre la situació d’estrangulació econòmica i burocràtica que pateix el sector des de fa anys. Una protesta generalitzada a les principals capitals europees i que va tenir l’inici a França. Brussel·les va reaccionar dimarts i va fer marxa enrere en la intenció de reduir l’ús de pesticides químics. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar la retirada d’aquest programa de l’agenda fins al 2030 i proposa obrir un debat amb els representants del sector primari per dissenyar un millor pla que pugui complir amb la millora mediambiental sense perjudicar els agricultors. Von der Leyen recorda que la Política Agrària Comuna compta amb un ampli suport del pressupost de la Unió Europea, però s’oblida que cada vegada és de menys quantitat i amb unes condicions en molts casos inassumibles. La cap de l’Executiu comunitari ha considerat que la protecció de la naturalesa ha d’oferir ajuts “generosos” i que els agricultors necessiten incentius “convincents” per millorar les condicions de l’entorn natural. En tot cas, la seua perspectiva es basa que la conservació del medi natural només pot tenir èxit a través d’al·licients econòmics: “Només si els nostres agricultors poden viure de les seues terres, hi invertiran en el futur.” I aquí és on cal puntualitzar l’executiva comunitària. Els agricultors i ramaders de Lleida, i evidentment de la resta de Catalunya, són la millor garantia per a la conservació del medi ambient, ho han estat en el passat, ho són en el present i seria bo per al Vell Continent que ho continuessin sent en el futur. I només cal comprovar quina és la situació de l’ecosistema en regions, països o estats en els quals l’agricultura ocupa els primers llocs d’aportació al PIB, en què les terres de cultiu o pastura han estat substituïdes per indústries, turisme o finques abandonades. Ningú com els homes i les dones que viuen del camp per assegurar la cura de l’entorn, ningú. El sistema de producció europeu és únic i ha permès el manteniment de petites i mitjanes explotacions que han evitat el despoblament rural i el manteniment d’una forma de vida sostenible. Si el camí que es pretén emprendre és industrialitzar la producció agrària i monopolitzar també el sector primari, deixant en mans de quatre tot el canal productiu i de distribució de l’alimentació, la nostra forma de vida perdrà molt més que granges i camps de pomes o blat. És un debat amb moltes derivades, però que cal fer sempre assegurant la supervivència dels petits i mitjans productors. La política no pot dissenyar amb una mà plans per evitar el despoblament rural i, amb l’altra, incentivar-lo.
