La gestió del Segarra-Garrigues

Aigües Ter-Llobregat (ATL), l’empresa pública de la Generalitat que gestiona el proveïment en alta de 117 municipis de 9 comarques de l’interior de Catalunya, inclosa Barcelona, gestionarà a partir d’avui el canal principal del Segarra-Garrigues, construït per regar unes 68.000 hectàrees i fins ara en mans de l’Estat. També les infraestructures associades a aquesta conducció, de 87 quilòmetres de longitud entre Rialb i l’Albagés, com és el pantà de les Garrigues. Govern central i Generalitat van acordar l’any passat traspassar l’explotació de la infraestructura principal del canal a la conselleria d’Acció Climàtica, de manera que des d’avui gestiona tant la xarxa principal com la secundària, adjudicada a la unió d’empreses Aigües Segarra-Garrigues. La titularitat d’aquesta xarxa secundària és autonòmica, mentre que la del canal principal i el pantà de l’Albagés seguiran en mans de l’Estat fins al 2054, quan es calcula que s’acabarà de pagar i podria passar a mans de la Generalitat. El secretari d’Agenda Rural del Govern, Oriol Anson, va explicar ahir que el canvi de titular de la gestió no afectarà l’explotació de la infraestructura hidràulica i va justificar l’encàrrec a Aigües Ter-Llobregat en la seua perícia i la seua experiència en el servei d’aigües en alta. Tanmateix, alguns edils de la Segarra han mostrat el seu recel que aquesta operació amagui a mitjà termini una connexió de conques (de l’Ebre, en el cas de Lleida, amb les internes). Anson va assegurar que aquesta opció està descartada. “No hi ha ni trasllat ni transvasament d’aigües. Ni està plantejat ni es plantejarà”, va afirmar. No dubtem de la paraula ni de les intencions d’Oriol Anson, però el Govern haurà d’aclarir molt bé per què aquesta gestió anirà a parar a Aigües Ter-Llobregat i que no sigui el principi d’un transvasament d’aigua que a dia d’avui és impossible perquè els canals i proveïments de Lleida han d’assegurar primer les seues necessitats abans de plantejar qualsevol possibilitat de cedir-la. L’aigua és la base de la riquesa del sector primari de Ponent, el Pirineu i Aran.

Bona voluntat

S’ha de reconèixer la bona voluntat del conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, per trobar vies de solució a la situació desesperada que viu el camp. I s’agraeix la variació de nom de la conselleria, el canvi climàtic afecta tots els departaments, no només l’agricultura i ramaderia; també és una bona idea la intervenció del sector en el monogràfic del Parlament de la setmana vinent, però calen concrecions en les mesures antisequera i polítiques de l’ACA i sobretot ajudes econòmiques i un canvi en les polítiques europees en relació amb l’agricultura i la ramaderia.