L’exemple francès i l’amnistia
Calien 512 vots a favor i al final se’n van aconseguir molts més. Un total de 780 parlamentaris francesos van permetre amb el seu sí que França sigui des d’aquesta setmana el primer país del món a blindar el dret a l’avortament a la seua Constitució. Una decisió històrica que posa en relleu la importància de protegir determinats drets i avenços socials dels vaivens legislatius. El que ha fet França és molt important perquè també evidencia que aquest és un tema en què és possible trobar consensos entre els partits més progressistes i la dreta i en els quals tant l’Estat com l’Església es mantenen en els seus respectius espais i exerceixen els seus papers sense interferències. A França és evident que els partits de dretes han actuat de forma diferent que els espanyols en aquesta qüestió i en tantes d’altres, anteposant interessos de partit, d’oportunitat electoral i de moment polític sense adonar-se que el que avui pot donar-los un rèdit immediat, a la llarga es pot tornar contra ells. Quin sentit té, si no, l’amenaça d’estripar les cartes i posar fi a les negociacions per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) actualment en marxa amb el PSOE, amb la Comissió Europea com a àrbitre, si Pedro Sánchez aprova avui la llei d’amnistia. “És molt difícil arribar a un acord sobre el CGPJ amb qui alhora està humiliant, desautoritzant i obligant el Tribunal Suprem a corregir-se trencant la divisió de poders”, va advertir ahir González Pons als periodistes a Bucarest. Els populars, defensors ara de la Constitució com si fos la Bíblia, obliden, quan fan aquest tipus d’envits i amenaces, que la Carta Magna de la qual ara s’erigeixen en abanderats, molts dels fundadors del seu partit hi van votar en contra (Aliança Popular) i que fa més de 5 anys que la incompleixen de forma descarada per no perdre el poder d’influència que tenen sobre els membres de la cúpula judicial. Obvien també que l’amnistia és un bé general per tornar a la política el que mai no hauria hagut de sortir-ne i que l’estabilitat que requereix l’economia i la societat en general només serà possible girant full de la persecució judicial a l’independentisme.
El debat agrari
La veu dels pagesos i ramaders de Catalunya es va escoltar dimarts al Parlament de la mà de Plataforma Pagesa, JARC, UP i la Federació de Cooperatives i, malgrat que amb diferents matisos, tots van defensar sense fissures que del futur del camp depèn no només el benestar alimentari i la garantia de consum de proximitat i qualitat, sinó que també estan en joc el món rural, la seua progressiva despoblació i el reequilibri territorial
