La campanya electoral que ve

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va presentar dijous a Elna la seua candidatura ja ferma a presentar-se a les eleccions per presidir l’Executiu català. Ho va fer amb un discurs clar, amb autocrítica d’errors del passat i en el qual va explicar el seu full de ruta per culminar el procés que portaria Catalunya a celebrar un referèndum d’autodeterminació. D’altra banda, el president Aragonès ja va explicar a Madrid dimecres que la demanda més immediata que plantejarà al Govern espanyol és que Catalunya recapti i gestioni tots els impostos, deixant un fons de compensació territorial a l’estil del concert basc i poder, així, corregir el dèficit fiscal històric. Per la seua part, el que surt com a favorit a les enquestes publicades fins ara, Salvador Illa, del PSC, reitera que l’amnistia comporta girar full de les diferències del 2017 per obrir una nova etapa de diàleg i “reconciliació”. El PP encara no té número 1 decidit, però és previsible que el seu discurs incidirà a demanar estabilitat política i econòmica i evitar que les urnes tornin a donar el timó del Govern català als independentistes. Les cartes ja són, doncs, sobre la taula, sense oblidar partits evidentment que poden ser claus després del 12M com els comuns i la mateixa CUP, i fins i tot Vox. Ara, cadascú exposarà els seus arguments, ideologies i prioritats i seran els ciutadans, com no pot ser d’altra manera, els que decideixin quins capitans i capitanes prefereixen per dirigir el vaixell. Els ciutadans corrents només els demanem, a tots i sense excepció, que evitin convertir la política parlamentària sortida de les urnes, la forma més democràtica del món de governar els països que existeix, en el femer en què la dreta i l’extrema dreta estan transformant el Congrés on, un dia sí i un altre també, s’escolten insults i tota mena d’improperis que allunyen, encara més, de la res publica el ciutadà corrent. Catalunya sempre s’ha caracteritzat per ser una nació amb sentit comú, treballadora i d’amplis horitzons, en la qual cadascú, vingui d’on vingui i pensi el que pensi, es pot expressar lliurement. No ens deixem contaminar.Els canals de LleidaAhir va saltar la sorpresa en la trobada de regants de Lleida, quan el Canal d’Urgell va proposar una fusió amb el Segarra-Garrigues per aprofitar infraestructures, abaratir costos i economitzar al màxim l’aigua. Problemes tècnics no n’hi hauria i d’administracions tampoc i, la veritat, en plena crisi de l’aigua per les sequeres reiterades, a priori sembla una proposta interessant, almenys a considerar. En temps d’escassetat i canvis és quan més importància tenen les sinergies