No tot s’hi val
La cita és del pastor luterà Martin Niemöller, encara que erròniament atribuïda a Bertolt Brecht: “Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, no vaig dir res, perquè jo no era comunista. Quan van venir pels socialistes i els sindicalistes, no vaig dir res, ja que no era ni l’un ni l’altre. Quan van venir pels jueus, no vaig dir res, ja que jo no era jueu. Quan van venir per mi, en aquell moment ja no quedava ningú que pogués protestar per mi.” O, en versió 2.0, un tuit d’ahir del CEO d’StartSud Marc Arza, exconseller nacional del PDeCAT: “El calc, fase per fase, del procés a l’espanyola. Ja estem en el lawfare i comença l’hiperlideratge. D’aquí a pocs dies els de Podem faran una assemblea sobre el suport a Pedro Sánchez i empataran.” Més enllà de la ironia, des de Catalunya, el cas judicial construït a partir de retalls de premsa contra Begoña Gómez, esposa del president del Govern central, Pedro Sánchez, sona a déjà-vu. Com és possible que un jutge –en aquest cas Juan Carlos Peinado, pare d’una edil del PP– obri diligències sense més indicis que les informacions aportades pels sindicats ultres Manos Limpias i Hazte Oír que, per acabar-ho d’adobar, reconeixen que podrien obeir a fake news? Fa massa temps que la política s’ha judicialitzat. O el que és pitjor, que la justícia s’utilitza per acabar amb adversaris polítics. L’exvicepresidenta valenciana Mónica Oltra o l’exconseller i exalcalde de Barcelona Xavier Trias han estat algunes de les víctimes del lawfare. Ara li ha arribat el torn a Pedro Sánchez, que demà decidirà si dimiteix després d’unes jornades de reflexió. De fet, feia temps que des de les clavegueres de l’Estat s’havia encarregat “matar políticament Sánchez”. L’enèsima cinta de l’excomissari Villarejo que surt a la llum reflecteix que el 2014 el govern de Rajoy, a través de l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez, va encarregar a Villarejo espiar el pare de Begoña Gómez. Ahir, milers de persones van sortir al carrer a Madrid per donar suport al president del Govern central i el comitè federal del PSOE va mostrar el seu recolzament incondicional a Sánchez, secretari general dels socialistes. Les eleccions catalanes han quedat en un segon pla davant de la incertesa de què passarà si el líder del PSOE finalment renuncia. Passi el que passi, els demòcrates d’aquí i d’allà no poden tolerar que es construeixin causes per acabar amb els adversaris polítics. No tot val o no tot hauria de valer.Una de freda i una de calentaA les portes de la celebració del Primer de Maig, el volum de l’atur a Lleida és el més baix en aquestes dates des del 2008. Tanmateix, fa més d’un any que el 46% de parats busquen feina
